NdP GMV: Al.legacions que hem fet des del GMValldigna a l'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable de Tavernes de la Valldigna.

Juan Vicente V.G. (...) en representació del Grup Muntanya Valldigna, entitat inscrita en el Registre de Entitats Esportives de la Comunitat Valenciana amb el nº 305 de la Secció Tercera, la secció esportiva - inscripció Nacional nº 589.254 Grup 1 Secció 1 - de Tavernes de la Valldigna amb el nº 55 – Registre d’Associacions de Voluntariat en la Secció Quarta nº CV-04- 049972-V – Afiliació a la FEDME, FEMECV nº 14.46.128.
Que l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha encetat un Pla de Participació Ciutadana sobre la versió preliminar de l'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable de Tavernes de la Valldigna.
Que els instruments d’ordenació i gestió territorial, com la Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable (HMSNU) es sotmeten a Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica (EATE).
Presentem les següents AL·LEGACIONS:
1.- En principi i donat que aquesta fase d'informació pública és complicada perquè s'han reunit junts informació de la Versió preliminar de la modificació de (HMSNU), i els seus estudis, que inclou les memòries i plànols total suma moltes fulles amb els seus plànols, i donat que ha eixit en ple estiu, quan molts veïns ja estan de vacances, demanem que s'amplie el termini d'al·legacions uns altres 30 dies naturals perquè tothom que ho crega convenient tinga temps de llegir l'informe complet i puga presentar les al·legacions oportunes.
2.- Encara que el principi de transparència i participació publica que vol donar entendre la presentació en la modificació de (HMSNU), no son com a tal, ja que no convoquen a tots elements que puguen donar suport a quests molts dels punts i poden entorpir la seua aprovació o el seu desenvolupament segons la visió general d’alguns.
3.- La incidència sobre el model de territori i les mesures previstes per a reduir en la mesura que siga possible qualsevol efecte sobre el medi ambient són potencialment agressives atès que hipoteca per a futures generacions l'evolució del territori, si entenem que la majoria de l'àmbit d'actuació de la futures ampliacions de Plans o Programes i mitiguen la incidència sobre el canvi climàtic al permetre l'adaptació de les dites instal·lacions. En resum, les clares deficiències a l'hora de poder atendre les demandes socials i sobretot la minva la distribució de qualitat de vida i l'agricultura com a model sostenible:
· RESERVA DE SÒL DE LA VARIANT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA.
· ESBOSSA D'ALTA TENSIÓ LA NOVA I L'ANTIGA.
· CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
· AUTOPISTA.
· XARXA VIÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
· FERROCARRIL.
· ZONA MARÍTIM TERRESTRE DEL LITORAL.
· DOMINI PUBLIQUE HIDRÀULIC.
· ZONES HUMIDES.
· ZONES FORESTALS.
· SÒL URBÀ.
· SÒL URBANITZABLE.
4.- Règim d'avaluació de repercussions: Considerem que les següents actuacions haurien de requerir de l'Avaluació de repercussions a part, per a poder descartar-les per la seua negativitat, tant al paisatge com a les persones:
4.1 LÍNIA D'ALTA TENSIÓ I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
− L'impacte visual de les torres a Tavernes de la Valldigna.
− L'afecció a la flora i la fauna. I sobretot al desenvolupament de tota la comarca de la Valldigna.
− Que el traçat discorre per zones d'un gran interès turístic, paisatgístic monumental, ecològic, històric i humà de Tavernes de la Valldigna
− També es troben afectats del traçat de la línia d'alta tensió, passa prop del Paratge i Brollador Natural del Clot de la Font, Barranc de Cremades, Barranc i Cova del Bolomor, Poblat del Ràfol, Penya Migdia, Barranc dels Foites, tots estos últims amb importants rutes històriques que recorren la muntanya de l'Ombria. El Poblat de la Moleta del Ràfol, Raco del Negret. Paratges i llocs històrics d'un excepcional valor històric i mediambiental, que s'estan afectats sens dubte i han hipotecat el futur turístic de tot el terme municipal.
− No s'ha considerat l'especial situació morfologia de la vall, fa especial referència a la necessitat un estudi especial i exhaustiu, a causa del gran augment de malalties estranyes en estos últims anys. Per tant, considerem que es desmantellen estes instal·lacions i no s’incloguén en la modificació de (HMSNU) .
4.2 RESERVA D AUTOVÍA.
- Fomentar la proximitat, l'anar a peu i amb bici en les distàncies curtes, i el tren i l'autobús en les llargues.
- Fer una bona xarxa de camins rurals, carrils bici i vies verdes que connecten tots els nostres pobles a peu i amb bici.
- Augmentar la freqüència del Metro i Renfe i reduir el temps dels viatges. Estudiar la conveniència de completar la xarxa ferroviària comarcal amb la recuperació de l'antiga línia Carcaixent-Tavernes.
- Millorar el servei d'autobusos i estudiar la creació de noves línies per connectar tots els municipis y comarques.
- Establir la gratuïtat de l'AP-7.
- Millorar les carreteres locals i comarcals, traure-les fora dels cascs urbans on encara passen amb - circumval·lacions senzilles, buscant el mínim d'impacte agrícola i ambiental.
- Aprofitar l'actual CV-50 per connectar els municipis riberencs de l'interior i els de la costa.
- Proposem canviar cap a un model de transport racional. Per tant, considerem llevar la reserva i no incloure-la en la modificació de (HMSNU).
5.- LA NORMA 40 del SÒL NO URBANITZABLE COMÚ, Comprenen les Àrea A, Àrea B i Àrea C. En el regim d’usos COMPATIBLES del l’Area B, es troba el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”.
En les Àrees A i C, el mateix ús està com INCOMPATIBLE. En estes zones es desenvolupen activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, ja, fins i tot es el mateix Ajuntament el qui a dissenyat rutes i es de domini públic que molts veïns les utilitzen diàriament per desenvolupar activitats esportives i d’oci, son zones on es troben llocs com: el Clot de la Font, Camí d’Ombria, Camí de la Cadira, El Rafol, tot la zona del Massalari, Ullal Gran i de les Penyetes.... Per tant, proposem el canviar el regim d’ús de les Àrees A i B i que s’incloguen com ús COMPATIBLE el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”.
6.- Considerem de bàsica necessitat la de potenciar el reconeixement legal i la consciència social de protegir el patrimoni que en l’actualitat tenim a Tavernes de la Valldigna, respecte a les construcció de pedra en sec es importantíssim d’incloure en la modificació de (HMSNU), per eixe motiu volem fer una proposta que siga efectiva, considerant els diferents factors a tenir en compte, l'actual manca de legislació i les agressions que estan sofrint tot el patrimoni relatiu a les construccions de pedra seca.
Cal actuar en consciencia del conjunt de la societat per valorar aquest patrimoni. Per tant demanem la necessitat d’incloure en els inventaris i adoptar mesures urgents de protecció i conservació en els processos que estiguin en una fase avançada con es la modificació de (HMSNU), amb el fi de tindre criteris coherents per sol·licitar la incoació d'expedients de declaració a favor de determinades construccions en pedra seca com a bens patrimonials. Marges. Cases. Basses. Canals Pous. Forns de Cals Senders. Barraques de Pedra. Corrals.
7.- SOL NO URBANIZABLE PROTEGIT (Paisatgístic Forestal)
7.1.- Els Senders que hi han en l’actualitat a les Serres de Corberra (Les Creus) i Serra del Mondúber (L’Ombira), formen part d’un importantíssim conjunt Paisatgístic, Turístic, Cultural i Esportiu, dins d’unes xarxes anomenades Senders homologats, així com hi han uns camins i senders serpentejant pels barrancs, estos estan construït en l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec. Aquests senders son autentiques joies del segle passat, utilitzades per nostres avantpassats per conrear els terrenys de la muntanya.
En l’actualitat el Senderisme s’ha convertit en un excel·lent reclam turístics, ja que milers de practicants tots els anys recorren els Senders com activitats d’aventura, d’esport i naturalesa i per tant els Senders de Tavernes de la Valldigna poden convertir-se en un excel·lent ventall de possibilitats perfectament compatibles amb el sol i la platja. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació de tots el Senders de Tavernes de la Valldigna, amb el fi de poder protegir-los davant de totes les agressions que estan tinguent durant estos últims anys. Donant-li una protecció especial als següent Senders, tots ells construïts amb l’antiga tècnica de la pedra en sec: Senders de les Creus. Senda dels Amoladors. Camí Travesser de Tavernes a Favara. Senda dels Borregos. Senda de la font de la Granata. Camí de les Voltes d’Albaida. Senda de les Foietes.
7.2.- El marges de pedra en sec que actualment estan tant repartits per les muntanyes, formen part del nostre patrimoni històric artístic i a mes a mes contribueixen a protegir de l’erosió, en l’actualitat i sobre tot els situats al Pla de la Sangonera, estan sofrint des de fa anys un espoli continuat per part d’algunes persones, que sense ningun tipus de control o mirament estan enduguen-se-les, per després utilitzar-les per xapar les façanes de les vivendes o xalets. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació dels marges de pedra en sec, per donar-li una protecció especial a este ric patrimoni històric artístic.
7.3.- En l’actualitat existeixen un gran numero de construccions de casetes en les muntanyes, que durant molts anys han servit tant com ajups d’aigua, vivendes o altres per guardar les ferramentes per conrear les terres els nostre avantpassat en les muntanyes. En l’actualitat presenten un estat d’abandó total i estan moltes d’elles totalment derruïdes i amb un grau molt fort d’abandó. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa un estudi i catalogació de totes estes construccions existents i donar-les protecció especial a este ric patrimoni històric artístic.
7.4.- Hi han molts elements distribuïts per les muntanyes de les Creus i l’Ombria que no s’han inclòs en la catalogació de bens, ni tan sols s’han fet un inventari existiu d’este tipus de bens amb el fi donar-los una protecció que es correspon, ja que son elements dels que considerem deuen d’incloure’s en la modificació de (HMSNU), destaquem alguns com: Els dos forns de Calç, la barraca de pedra en sec, les inscripcions pedra de les fontetes de Cantus, les mateixes tres Creus.
7.5.- La zona de la Font de la Granata, conserva un microclima especial, tant la seua flora con la fauna presenten uns dels indrets mes diferenciats i especials de tot el terme de Tavernes de la Valldigna, en ell podem trobar una bona quantitat de diversitat tant de este ric patrimoni històric artístic. Proposem que per la seua singularitat d’aquest lloc tinga una protecció especial dins de la modificació de (HMSNU).
8.- El Carril Bici des de Tavernes de la Valldigna fins al casc urbà de la platja, entenem que es una via de comunicació molt demandada durant molts anys. Per tant creguem que s’avia d’incloure-lo el traçat en la modificació de (HMSNU).
9.- Hi han dos actuacions que s’han fet durant estos anys i que entenem no estan d’acord a la seua situació, dins de les normatives que actualment marca el Planejament Municipal de Tavernes de la Valldigna:
1. La pavimentació del camí paral·lel al mur canal de defensa amb adoquins. 2. La construcció en formigó i escalons de blocs del Senders que puja a la Cova del Bolomor. Per tant, demanem que estes obres s’adeqüen al que especifica la Normativa vigent del PGOU i que es construïsquen en els elements que calen als llocs on estan situats.
10.- Declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics i culturals que es detallem:
1. Situació Geografia: Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la RatllaMassalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta. La serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a sud-est, formada per les serres del Cavall, la Murta i les Agulles, separades al nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari (602 m) i l’Alt de la Creu (542 m).
2. Valoracions ecològics, geològics, paisatgístics i culturals
2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València. Les Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR.
2.2. Els Castellets feien la funció de torre de guaita durant l’època d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra, l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment: Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior.
2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya.
2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec.
2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges. S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya. Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de l'ecosistema.
2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció.
2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any.
2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions futures.
2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del terme municipal.
Proposem per incloure modificació de (HMSNU), la declaració del “Paratge Natural Municipal de les Creus”.