Pràcticament tots els carrers de tavernes necessiten millores i arreglo. Especialment els carrers de la part de dalt de la població, on hi ha voreres que són impracticables. Este cas també és habitual en la part de baix, evidentment, i d'això podeu parlar tots els lectors del Diari Valldigna.
Benvinguda siga qualsevol obra destinada a pal·liar eixa situació, que afecta pràcticament tots els vianants de Tavernes.
El govern de Jordi Juan
gastarà 370.000 euros de tots, en millorar, atenció, el carrer la
Barca. Com? Què? El carrer la Barca? Doncs si és un dels més ben
conservats del poble! Algun parxet, algun badall, algun forat d'arbre, i poc més. Jordi Juan
es gastarà 370.000 euros en un carrer que està molt bé en general, quan
encara hi ha algun carrer per asfaltar en Tavernes, i altres on els
veïns han d'eixir a recules per no obrir una eixida al carrer del
costat, etc.
No fa massa temps es va arreglar la part més
necessitada, que tenia la calçada de pena, i on generalment els veïns
engalanen el carrer.
(Imatge presa de La Cotorra de la Vall)
29 de set. 2016
Del braghettone italià al paquetone (o "bolquerone") valler
La història recorda a Daniele Ricciarelli per dedicar-se a tapar-li els genitals de les figures de Miguel Angel, amb la qual cosa, segons la wikipedia, va ser conegut per la història com "il braghetone".
Este divendres dia 30 entra en vigor la Nova Ordenança de Trànsit i Seguretat Viària, on l'article 11, punt 6 diu:
6. La circulació de cavalls i carruatges pel nucli urbà de població i platja requerirà que els cavalls estiguen dotats de bolquer, element similar que evite la caiguda d´excrements en la calçada o, en tot cas, que s´assegure que el portador de l´animal arreplegue els excrements, com assenyalen els ordenances d´animals domèstics i netedad urbana.
Este polèmic punt ha eclipsat una Ordenança que sembla impecable a la resta de punts. És com aquell preu del café de Mariano Rajoy, que va quedar en ment dels ciutadans després de dues hores d'entrevista. Ací quedarà allò de l'Ordenança paquetone o bolquerone. Una pena.
(PD: gràcies als lectors per l'info via mail per l'elaboració d'este post!)
Este divendres dia 30 entra en vigor la Nova Ordenança de Trànsit i Seguretat Viària, on l'article 11, punt 6 diu:
6. La circulació de cavalls i carruatges pel nucli urbà de població i platja requerirà que els cavalls estiguen dotats de bolquer, element similar que evite la caiguda d´excrements en la calçada o, en tot cas, que s´assegure que el portador de l´animal arreplegue els excrements, com assenyalen els ordenances d´animals domèstics i netedad urbana.
Este polèmic punt ha eclipsat una Ordenança que sembla impecable a la resta de punts. És com aquell preu del café de Mariano Rajoy, que va quedar en ment dels ciutadans després de dues hores d'entrevista. Ací quedarà allò de l'Ordenança paquetone o bolquerone. Una pena.
(PD: gràcies als lectors per l'info via mail per l'elaboració d'este post!)
Al·leluia! Tavernes deixarà de celebrar el 9 d'octubre el dia 8 d'octubre
Finalment, l'acte commemoratiu institucional del Dia dels Valencians, el
9 d'octubre, tornarà a celebrar-se altra vegada el dia que li
correspon, el 9 d'octubre. Les crítiques continuades al consistori
dirigit per Jordi Juan per celebrar els darrers anys l'acte institucional el dia abans, el 8 d'octubre, sembla que finalment han obtingut fruit.
Anys anteriors, Compromís va decidir celebrar la commemoració del Dia dels Valencians el dia abans. En la pràctica és com si en Espanya celebraren el dia de la Hispanitat el dia abans, o com si celebrarem el dia del Treball el dia abans. Així, la suposada reivindicació d'un dia tan important pels valencians, semblava un sense sentit en Tavernes, quan se suposava que un partit nacionalista és el primer que havia de respectar. Finalment s'ha imposat el seny entre els nacionalistes de Tavernes i han decidit celebrar com cal l'acte polític institucional el dia correcte, el dia 9.
Este mes d'octubre, a les 10.30 hores i al saló de Plens, acte institucional de caràcter polític. Tot seguit, a les 12 hores Festival Coral Marinyen i del cor XV de Març a l'auditori de la Casa de la Cultura. Ja de vesprada, a les 19 hores, concert tradicional de la banda SIUM en aquesta ocasió a l'aire lliure, al Passeig del País Valencià.
Els dies anteriors hi haurà més activitats. Divendres s'inicia una Fira Valenciana a la Plaça Major. Desconeguem qui ho organitza. El divendres a les 22 hores, al Passeig del País Valencià, el tradicional Festival de Balls Populars, que incomprensiblement ha estat apartat de les festes Patronals de Tavernes, després de 40 anys.
El dissabte dia 8 també al Passeig, el Mig Any Faller organitzat per la Junta Local Fallera.
Anys anteriors, Compromís va decidir celebrar la commemoració del Dia dels Valencians el dia abans. En la pràctica és com si en Espanya celebraren el dia de la Hispanitat el dia abans, o com si celebrarem el dia del Treball el dia abans. Així, la suposada reivindicació d'un dia tan important pels valencians, semblava un sense sentit en Tavernes, quan se suposava que un partit nacionalista és el primer que havia de respectar. Finalment s'ha imposat el seny entre els nacionalistes de Tavernes i han decidit celebrar com cal l'acte polític institucional el dia correcte, el dia 9.
Este mes d'octubre, a les 10.30 hores i al saló de Plens, acte institucional de caràcter polític. Tot seguit, a les 12 hores Festival Coral Marinyen i del cor XV de Març a l'auditori de la Casa de la Cultura. Ja de vesprada, a les 19 hores, concert tradicional de la banda SIUM en aquesta ocasió a l'aire lliure, al Passeig del País Valencià.
Els dies anteriors hi haurà més activitats. Divendres s'inicia una Fira Valenciana a la Plaça Major. Desconeguem qui ho organitza. El divendres a les 22 hores, al Passeig del País Valencià, el tradicional Festival de Balls Populars, que incomprensiblement ha estat apartat de les festes Patronals de Tavernes, després de 40 anys.
El dissabte dia 8 també al Passeig, el Mig Any Faller organitzat per la Junta Local Fallera.
Operació Stanbrook: el documental dirigit per Rosa Brines que relata l'exili a Algèria de republicans per salvar la vida i el viatge dels seus descendents
La Casa de la Cultura de Simat de la Valldigna acull este divendres 30 de setembre a les 20 hores la projecció del documental Operació Stanbrook. La directora del documental, Rosa Brines ha indicat "Dins del programa del SARC de la Diputació de València, tinc el plaer de convidar-vos a la projecció del documental Operació Stanbrook el divendres 30 a la Casa de la Cultura de Simat de la Valldigna a les 20.00.
El documental rememora el viatge que van fer a Algèria un nombrós grup dedescendents dels republicans que van fugir a Orà en acabar la guerra per tal de salvar la vida. Allí, els van retre un sentit homenatge en
record de tots aquells que van protagonitzar una de les etapes del'exili més desconegudes pel públic. Ens acompanyarà, entre d'altre,David Coronado, net d'un dels exiliats i president de l'Associació Stanbrook".
Intervindran:
David Coronado, president de l'Associació i net d'exiliat a Orà
Rosa Brines, directora del documental
Rafa Arnal, promotor del viatge a Algèria
Joan Barres, productor.
NdP PP Tavernes : El PP de Tavernes sol·licita que es suspenga el tràmit de la 'Versió preliminar d'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable' de Tavernes
El Partit Popular de Tavernes ha presentat hui al·legacions a la
Versió preliminar d'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable
(HMSNU) del Pla General d'Ordenació Urbana i documents annexos amb la
finalitat de suspendre el seu tràmit.
Els principals motius per sol·licitar la seua paralització són l'escassa divulgació de la informació a la majoria de la ciutadania, requisit indispensable, així com la falta d'un informe econòmic i de creixement poblacional que justifique l'homologació, ja que afecta prop del 93% del terme municipal de Tavernes i la seua aplicació afecta el desenvolupament econòmic futur del municipi de manera directa.
"S'ha dut a exposició pública a finals d'estiu, en dates conflictives per a la participació pública, i s'ha sectorialitzat superficialment en quatre grups, deixant a gran part de la població afectada per informar", explica la portaveu del Partit Popular de Tavernes, Eva Palomares. "Molts col·lectius s'han assabentat per tercers i requereixen més temps d'anàlisi de la informació del document".
D'altra banda, aquest document està fragmentant els usos futurs del sòl del municipi sense cap necessitat, com que no existeix cap obligació legal de seguir amb la seua tramitació, i compta amb dos informes desfavorables per part del secretari municipal i l'arquitecte municipal. Aquesta homologació, d'altra banda, resta competències municipals sobre el sòl no urbanitzable que passen a dependre de la Conselleria.
"També vam detectar importants deficiències tècniques com que no contempla la ubicació de la nova depuradora, la ubicació prevista per al recentment anunciat Centre d'Interpretació del Bolomor o el traçat de la connexió elèctrica amb la futura subestació del Polígon del Golf. Tampoc es contemplen terrenys per a la laminació del riu i la carretera de circumval·lació del poble i el SNUP (Sol No Urbanitzable Protegit) Arqueològic o d'interés cultural s'elimina, quedant aquests elements integrats en altres zones, sense una protecció específica en matèria patrimonial", explica Palomares.
Els principals motius per sol·licitar la seua paralització són l'escassa divulgació de la informació a la majoria de la ciutadania, requisit indispensable, així com la falta d'un informe econòmic i de creixement poblacional que justifique l'homologació, ja que afecta prop del 93% del terme municipal de Tavernes i la seua aplicació afecta el desenvolupament econòmic futur del municipi de manera directa.
"S'ha dut a exposició pública a finals d'estiu, en dates conflictives per a la participació pública, i s'ha sectorialitzat superficialment en quatre grups, deixant a gran part de la població afectada per informar", explica la portaveu del Partit Popular de Tavernes, Eva Palomares. "Molts col·lectius s'han assabentat per tercers i requereixen més temps d'anàlisi de la informació del document".
D'altra banda, aquest document està fragmentant els usos futurs del sòl del municipi sense cap necessitat, com que no existeix cap obligació legal de seguir amb la seua tramitació, i compta amb dos informes desfavorables per part del secretari municipal i l'arquitecte municipal. Aquesta homologació, d'altra banda, resta competències municipals sobre el sòl no urbanitzable que passen a dependre de la Conselleria.
"També vam detectar importants deficiències tècniques com que no contempla la ubicació de la nova depuradora, la ubicació prevista per al recentment anunciat Centre d'Interpretació del Bolomor o el traçat de la connexió elèctrica amb la futura subestació del Polígon del Golf. Tampoc es contemplen terrenys per a la laminació del riu i la carretera de circumval·lació del poble i el SNUP (Sol No Urbanitzable Protegit) Arqueològic o d'interés cultural s'elimina, quedant aquests elements integrats en altres zones, sense una protecció específica en matèria patrimonial", explica Palomares.
NdP Ajuntament Benifairó: El Secretari Autonòmic de Cultura, Albert Girona, visita el castell de Marinyén de Benifairó
Aquest dimarts el Secretari Autonòmic de Cultura i Esports, Albert
Girona, junt amb dos tècnics de la Conselleria de Cultura, ha visitat el
castell de Marinyén de Benifairó de la Valldigna. La visita estava
concertada amb l’ajuntament benifaironer per veure in situ l’estat del
castell, i constatar quines són les necessitats immediates del monument,
catalogat com Bé d’Interés Cultural.
Des de la Conselleria destaquen el gran valor patrimonial i històric de l’edifici, i així com també que són necessàries unes primeres intervencions per netejar el terreny i consolidar aquelles parts que ho necessiten.
Les autoritats municipals han indicat al Secretari Autonòmic la seua preocupació pel possible deteriorament d’un entorn tan magnífic com el del castell. Des de l’ajuntament remarquen el fet que haja sigut el mateix Albert Girona i els tècnics de la Conselleria qui hagen pujat per un terreny tan agrest i de muntanya per fer la visita.
Des de la Conselleria destaquen el gran valor patrimonial i històric de l’edifici, i així com també que són necessàries unes primeres intervencions per netejar el terreny i consolidar aquelles parts que ho necessiten.
Les autoritats municipals han indicat al Secretari Autonòmic la seua preocupació pel possible deteriorament d’un entorn tan magnífic com el del castell. Des de l’ajuntament remarquen el fet que haja sigut el mateix Albert Girona i els tècnics de la Conselleria qui hagen pujat per un terreny tan agrest i de muntanya per fer la visita.
NdP GMV: Al.legacions que hem fet des del GMValldigna a l'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable de Tavernes de la Valldigna.
Juan Vicente V.G. (...) en representació del Grup Muntanya Valldigna,
entitat inscrita en el Registre de Entitats Esportives de la Comunitat
Valenciana amb el nº 305 de la Secció Tercera, la secció esportiva -
inscripció Nacional nº 589.254 Grup 1 Secció 1 - de Tavernes de la
Valldigna amb el nº 55 – Registre d’Associacions de Voluntariat en la
Secció Quarta nº CV-04- 049972-V – Afiliació a la FEDME, FEMECV nº
14.46.128.
Que l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha encetat un Pla de Participació Ciutadana sobre la versió preliminar de l'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable de Tavernes de la Valldigna.
Que els instruments d’ordenació i gestió territorial, com la Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable (HMSNU) es sotmeten a Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica (EATE).
Presentem les següents AL·LEGACIONS:
1.- En principi i donat que aquesta fase d'informació pública és complicada perquè s'han reunit junts informació de la Versió preliminar de la modificació de (HMSNU), i els seus estudis, que inclou les memòries i plànols total suma moltes fulles amb els seus plànols, i donat que ha eixit en ple estiu, quan molts veïns ja estan de vacances, demanem que s'amplie el termini d'al·legacions uns altres 30 dies naturals perquè tothom que ho crega convenient tinga temps de llegir l'informe complet i puga presentar les al·legacions oportunes.
2.- Encara que el principi de transparència i participació publica que vol donar entendre la presentació en la modificació de (HMSNU), no son com a tal, ja que no convoquen a tots elements que puguen donar suport a quests molts dels punts i poden entorpir la seua aprovació o el seu desenvolupament segons la visió general d’alguns.
3.- La incidència sobre el model de territori i les mesures previstes per a reduir en la mesura que siga possible qualsevol efecte sobre el medi ambient són potencialment agressives atès que hipoteca per a futures generacions l'evolució del territori, si entenem que la majoria de l'àmbit d'actuació de la futures ampliacions de Plans o Programes i mitiguen la incidència sobre el canvi climàtic al permetre l'adaptació de les dites instal·lacions. En resum, les clares deficiències a l'hora de poder atendre les demandes socials i sobretot la minva la distribució de qualitat de vida i l'agricultura com a model sostenible:
· RESERVA DE SÒL DE LA VARIANT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA.
· ESBOSSA D'ALTA TENSIÓ LA NOVA I L'ANTIGA.
· CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
· AUTOPISTA.
· XARXA VIÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
· FERROCARRIL.
· ZONA MARÍTIM TERRESTRE DEL LITORAL.
· DOMINI PUBLIQUE HIDRÀULIC.
· ZONES HUMIDES.
· ZONES FORESTALS.
· SÒL URBÀ.
· SÒL URBANITZABLE.
4.- Règim d'avaluació de repercussions: Considerem que les següents actuacions haurien de requerir de l'Avaluació de repercussions a part, per a poder descartar-les per la seua negativitat, tant al paisatge com a les persones:
4.1 LÍNIA D'ALTA TENSIÓ I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
− L'impacte visual de les torres a Tavernes de la Valldigna.
− L'afecció a la flora i la fauna. I sobretot al desenvolupament de tota la comarca de la Valldigna.
− Que el traçat discorre per zones d'un gran interès turístic, paisatgístic monumental, ecològic, històric i humà de Tavernes de la Valldigna
− També es troben afectats del traçat de la línia d'alta tensió, passa prop del Paratge i Brollador Natural del Clot de la Font, Barranc de Cremades, Barranc i Cova del Bolomor, Poblat del Ràfol, Penya Migdia, Barranc dels Foites, tots estos últims amb importants rutes històriques que recorren la muntanya de l'Ombria. El Poblat de la Moleta del Ràfol, Raco del Negret. Paratges i llocs històrics d'un excepcional valor històric i mediambiental, que s'estan afectats sens dubte i han hipotecat el futur turístic de tot el terme municipal.
− No s'ha considerat l'especial situació morfologia de la vall, fa especial referència a la necessitat un estudi especial i exhaustiu, a causa del gran augment de malalties estranyes en estos últims anys. Per tant, considerem que es desmantellen estes instal·lacions i no s’incloguén en la modificació de (HMSNU) .
4.2 RESERVA D AUTOVÍA.
- Fomentar la proximitat, l'anar a peu i amb bici en les distàncies curtes, i el tren i l'autobús en les llargues.
- Fer una bona xarxa de camins rurals, carrils bici i vies verdes que connecten tots els nostres pobles a peu i amb bici.
- Augmentar la freqüència del Metro i Renfe i reduir el temps dels viatges. Estudiar la conveniència de completar la xarxa ferroviària comarcal amb la recuperació de l'antiga línia Carcaixent-Tavernes.
- Millorar el servei d'autobusos i estudiar la creació de noves línies per connectar tots els municipis y comarques.
- Establir la gratuïtat de l'AP-7.
- Millorar les carreteres locals i comarcals, traure-les fora dels cascs urbans on encara passen amb - circumval·lacions senzilles, buscant el mínim d'impacte agrícola i ambiental.
- Aprofitar l'actual CV-50 per connectar els municipis riberencs de l'interior i els de la costa.
- Proposem canviar cap a un model de transport racional. Per tant, considerem llevar la reserva i no incloure-la en la modificació de (HMSNU).
5.- LA NORMA 40 del SÒL NO URBANITZABLE COMÚ, Comprenen les Àrea A, Àrea B i Àrea C. En el regim d’usos COMPATIBLES del l’Area B, es troba el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”.
En les Àrees A i C, el mateix ús està com INCOMPATIBLE. En estes zones es desenvolupen activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, ja, fins i tot es el mateix Ajuntament el qui a dissenyat rutes i es de domini públic que molts veïns les utilitzen diàriament per desenvolupar activitats esportives i d’oci, son zones on es troben llocs com: el Clot de la Font, Camí d’Ombria, Camí de la Cadira, El Rafol, tot la zona del Massalari, Ullal Gran i de les Penyetes.... Per tant, proposem el canviar el regim d’ús de les Àrees A i B i que s’incloguen com ús COMPATIBLE el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”.
6.- Considerem de bàsica necessitat la de potenciar el reconeixement legal i la consciència social de protegir el patrimoni que en l’actualitat tenim a Tavernes de la Valldigna, respecte a les construcció de pedra en sec es importantíssim d’incloure en la modificació de (HMSNU), per eixe motiu volem fer una proposta que siga efectiva, considerant els diferents factors a tenir en compte, l'actual manca de legislació i les agressions que estan sofrint tot el patrimoni relatiu a les construccions de pedra seca.
Cal actuar en consciencia del conjunt de la societat per valorar aquest patrimoni. Per tant demanem la necessitat d’incloure en els inventaris i adoptar mesures urgents de protecció i conservació en els processos que estiguin en una fase avançada con es la modificació de (HMSNU), amb el fi de tindre criteris coherents per sol·licitar la incoació d'expedients de declaració a favor de determinades construccions en pedra seca com a bens patrimonials. Marges. Cases. Basses. Canals Pous. Forns de Cals Senders. Barraques de Pedra. Corrals.
7.- SOL NO URBANIZABLE PROTEGIT (Paisatgístic Forestal)
7.1.- Els Senders que hi han en l’actualitat a les Serres de Corberra (Les Creus) i Serra del Mondúber (L’Ombira), formen part d’un importantíssim conjunt Paisatgístic, Turístic, Cultural i Esportiu, dins d’unes xarxes anomenades Senders homologats, així com hi han uns camins i senders serpentejant pels barrancs, estos estan construït en l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec. Aquests senders son autentiques joies del segle passat, utilitzades per nostres avantpassats per conrear els terrenys de la muntanya.
En l’actualitat el Senderisme s’ha convertit en un excel·lent reclam turístics, ja que milers de practicants tots els anys recorren els Senders com activitats d’aventura, d’esport i naturalesa i per tant els Senders de Tavernes de la Valldigna poden convertir-se en un excel·lent ventall de possibilitats perfectament compatibles amb el sol i la platja. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació de tots el Senders de Tavernes de la Valldigna, amb el fi de poder protegir-los davant de totes les agressions que estan tinguent durant estos últims anys. Donant-li una protecció especial als següent Senders, tots ells construïts amb l’antiga tècnica de la pedra en sec: Senders de les Creus. Senda dels Amoladors. Camí Travesser de Tavernes a Favara. Senda dels Borregos. Senda de la font de la Granata. Camí de les Voltes d’Albaida. Senda de les Foietes.
7.2.- El marges de pedra en sec que actualment estan tant repartits per les muntanyes, formen part del nostre patrimoni històric artístic i a mes a mes contribueixen a protegir de l’erosió, en l’actualitat i sobre tot els situats al Pla de la Sangonera, estan sofrint des de fa anys un espoli continuat per part d’algunes persones, que sense ningun tipus de control o mirament estan enduguen-se-les, per després utilitzar-les per xapar les façanes de les vivendes o xalets. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació dels marges de pedra en sec, per donar-li una protecció especial a este ric patrimoni històric artístic.
7.3.- En l’actualitat existeixen un gran numero de construccions de casetes en les muntanyes, que durant molts anys han servit tant com ajups d’aigua, vivendes o altres per guardar les ferramentes per conrear les terres els nostre avantpassat en les muntanyes. En l’actualitat presenten un estat d’abandó total i estan moltes d’elles totalment derruïdes i amb un grau molt fort d’abandó. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa un estudi i catalogació de totes estes construccions existents i donar-les protecció especial a este ric patrimoni històric artístic.
7.4.- Hi han molts elements distribuïts per les muntanyes de les Creus i l’Ombria que no s’han inclòs en la catalogació de bens, ni tan sols s’han fet un inventari existiu d’este tipus de bens amb el fi donar-los una protecció que es correspon, ja que son elements dels que considerem deuen d’incloure’s en la modificació de (HMSNU), destaquem alguns com: Els dos forns de Calç, la barraca de pedra en sec, les inscripcions pedra de les fontetes de Cantus, les mateixes tres Creus.
7.5.- La zona de la Font de la Granata, conserva un microclima especial, tant la seua flora con la fauna presenten uns dels indrets mes diferenciats i especials de tot el terme de Tavernes de la Valldigna, en ell podem trobar una bona quantitat de diversitat tant de este ric patrimoni històric artístic. Proposem que per la seua singularitat d’aquest lloc tinga una protecció especial dins de la modificació de (HMSNU).
8.- El Carril Bici des de Tavernes de la Valldigna fins al casc urbà de la platja, entenem que es una via de comunicació molt demandada durant molts anys. Per tant creguem que s’avia d’incloure-lo el traçat en la modificació de (HMSNU).
9.- Hi han dos actuacions que s’han fet durant estos anys i que entenem no estan d’acord a la seua situació, dins de les normatives que actualment marca el Planejament Municipal de Tavernes de la Valldigna:
1. La pavimentació del camí paral·lel al mur canal de defensa amb adoquins. 2. La construcció en formigó i escalons de blocs del Senders que puja a la Cova del Bolomor. Per tant, demanem que estes obres s’adeqüen al que especifica la Normativa vigent del PGOU i que es construïsquen en els elements que calen als llocs on estan situats.
10.- Declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics i culturals que es detallem:
1. Situació Geografia: Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la RatllaMassalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta. La serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a sud-est, formada per les serres del Cavall, la Murta i les Agulles, separades al nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari (602 m) i l’Alt de la Creu (542 m).
2. Valoracions ecològics, geològics, paisatgístics i culturals
2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València. Les Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR.
2.2. Els Castellets feien la funció de torre de guaita durant l’època d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra, l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment: Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior.
2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya.
2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec.
2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges. S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya. Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de l'ecosistema.
2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció.
2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any.
2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions futures.
2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del terme municipal.
Proposem per incloure modificació de (HMSNU), la declaració del “Paratge Natural Municipal de les Creus”.
Que l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha encetat un Pla de Participació Ciutadana sobre la versió preliminar de l'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable de Tavernes de la Valldigna.
Que els instruments d’ordenació i gestió territorial, com la Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable (HMSNU) es sotmeten a Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica (EATE).
Presentem les següents AL·LEGACIONS:
1.- En principi i donat que aquesta fase d'informació pública és complicada perquè s'han reunit junts informació de la Versió preliminar de la modificació de (HMSNU), i els seus estudis, que inclou les memòries i plànols total suma moltes fulles amb els seus plànols, i donat que ha eixit en ple estiu, quan molts veïns ja estan de vacances, demanem que s'amplie el termini d'al·legacions uns altres 30 dies naturals perquè tothom que ho crega convenient tinga temps de llegir l'informe complet i puga presentar les al·legacions oportunes.
2.- Encara que el principi de transparència i participació publica que vol donar entendre la presentació en la modificació de (HMSNU), no son com a tal, ja que no convoquen a tots elements que puguen donar suport a quests molts dels punts i poden entorpir la seua aprovació o el seu desenvolupament segons la visió general d’alguns.
3.- La incidència sobre el model de territori i les mesures previstes per a reduir en la mesura que siga possible qualsevol efecte sobre el medi ambient són potencialment agressives atès que hipoteca per a futures generacions l'evolució del territori, si entenem que la majoria de l'àmbit d'actuació de la futures ampliacions de Plans o Programes i mitiguen la incidència sobre el canvi climàtic al permetre l'adaptació de les dites instal·lacions. En resum, les clares deficiències a l'hora de poder atendre les demandes socials i sobretot la minva la distribució de qualitat de vida i l'agricultura com a model sostenible:
· RESERVA DE SÒL DE LA VARIANT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA.
· ESBOSSA D'ALTA TENSIÓ LA NOVA I L'ANTIGA.
· CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
· AUTOPISTA.
· XARXA VIÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
· FERROCARRIL.
· ZONA MARÍTIM TERRESTRE DEL LITORAL.
· DOMINI PUBLIQUE HIDRÀULIC.
· ZONES HUMIDES.
· ZONES FORESTALS.
· SÒL URBÀ.
· SÒL URBANITZABLE.
4.- Règim d'avaluació de repercussions: Considerem que les següents actuacions haurien de requerir de l'Avaluació de repercussions a part, per a poder descartar-les per la seua negativitat, tant al paisatge com a les persones:
4.1 LÍNIA D'ALTA TENSIÓ I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
− L'impacte visual de les torres a Tavernes de la Valldigna.
− L'afecció a la flora i la fauna. I sobretot al desenvolupament de tota la comarca de la Valldigna.
− Que el traçat discorre per zones d'un gran interès turístic, paisatgístic monumental, ecològic, històric i humà de Tavernes de la Valldigna
− També es troben afectats del traçat de la línia d'alta tensió, passa prop del Paratge i Brollador Natural del Clot de la Font, Barranc de Cremades, Barranc i Cova del Bolomor, Poblat del Ràfol, Penya Migdia, Barranc dels Foites, tots estos últims amb importants rutes històriques que recorren la muntanya de l'Ombria. El Poblat de la Moleta del Ràfol, Raco del Negret. Paratges i llocs històrics d'un excepcional valor històric i mediambiental, que s'estan afectats sens dubte i han hipotecat el futur turístic de tot el terme municipal.
− No s'ha considerat l'especial situació morfologia de la vall, fa especial referència a la necessitat un estudi especial i exhaustiu, a causa del gran augment de malalties estranyes en estos últims anys. Per tant, considerem que es desmantellen estes instal·lacions i no s’incloguén en la modificació de (HMSNU) .
4.2 RESERVA D AUTOVÍA.
- Fomentar la proximitat, l'anar a peu i amb bici en les distàncies curtes, i el tren i l'autobús en les llargues.
- Fer una bona xarxa de camins rurals, carrils bici i vies verdes que connecten tots els nostres pobles a peu i amb bici.
- Augmentar la freqüència del Metro i Renfe i reduir el temps dels viatges. Estudiar la conveniència de completar la xarxa ferroviària comarcal amb la recuperació de l'antiga línia Carcaixent-Tavernes.
- Millorar el servei d'autobusos i estudiar la creació de noves línies per connectar tots els municipis y comarques.
- Establir la gratuïtat de l'AP-7.
- Millorar les carreteres locals i comarcals, traure-les fora dels cascs urbans on encara passen amb - circumval·lacions senzilles, buscant el mínim d'impacte agrícola i ambiental.
- Aprofitar l'actual CV-50 per connectar els municipis riberencs de l'interior i els de la costa.
- Proposem canviar cap a un model de transport racional. Per tant, considerem llevar la reserva i no incloure-la en la modificació de (HMSNU).
5.- LA NORMA 40 del SÒL NO URBANITZABLE COMÚ, Comprenen les Àrea A, Àrea B i Àrea C. En el regim d’usos COMPATIBLES del l’Area B, es troba el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”.
En les Àrees A i C, el mateix ús està com INCOMPATIBLE. En estes zones es desenvolupen activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, ja, fins i tot es el mateix Ajuntament el qui a dissenyat rutes i es de domini públic que molts veïns les utilitzen diàriament per desenvolupar activitats esportives i d’oci, son zones on es troben llocs com: el Clot de la Font, Camí d’Ombria, Camí de la Cadira, El Rafol, tot la zona del Massalari, Ullal Gran i de les Penyetes.... Per tant, proposem el canviar el regim d’ús de les Àrees A i B i que s’incloguen com ús COMPATIBLE el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”.
6.- Considerem de bàsica necessitat la de potenciar el reconeixement legal i la consciència social de protegir el patrimoni que en l’actualitat tenim a Tavernes de la Valldigna, respecte a les construcció de pedra en sec es importantíssim d’incloure en la modificació de (HMSNU), per eixe motiu volem fer una proposta que siga efectiva, considerant els diferents factors a tenir en compte, l'actual manca de legislació i les agressions que estan sofrint tot el patrimoni relatiu a les construccions de pedra seca.
Cal actuar en consciencia del conjunt de la societat per valorar aquest patrimoni. Per tant demanem la necessitat d’incloure en els inventaris i adoptar mesures urgents de protecció i conservació en els processos que estiguin en una fase avançada con es la modificació de (HMSNU), amb el fi de tindre criteris coherents per sol·licitar la incoació d'expedients de declaració a favor de determinades construccions en pedra seca com a bens patrimonials. Marges. Cases. Basses. Canals Pous. Forns de Cals Senders. Barraques de Pedra. Corrals.
7.- SOL NO URBANIZABLE PROTEGIT (Paisatgístic Forestal)
7.1.- Els Senders que hi han en l’actualitat a les Serres de Corberra (Les Creus) i Serra del Mondúber (L’Ombira), formen part d’un importantíssim conjunt Paisatgístic, Turístic, Cultural i Esportiu, dins d’unes xarxes anomenades Senders homologats, així com hi han uns camins i senders serpentejant pels barrancs, estos estan construït en l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec. Aquests senders son autentiques joies del segle passat, utilitzades per nostres avantpassats per conrear els terrenys de la muntanya.
En l’actualitat el Senderisme s’ha convertit en un excel·lent reclam turístics, ja que milers de practicants tots els anys recorren els Senders com activitats d’aventura, d’esport i naturalesa i per tant els Senders de Tavernes de la Valldigna poden convertir-se en un excel·lent ventall de possibilitats perfectament compatibles amb el sol i la platja. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació de tots el Senders de Tavernes de la Valldigna, amb el fi de poder protegir-los davant de totes les agressions que estan tinguent durant estos últims anys. Donant-li una protecció especial als següent Senders, tots ells construïts amb l’antiga tècnica de la pedra en sec: Senders de les Creus. Senda dels Amoladors. Camí Travesser de Tavernes a Favara. Senda dels Borregos. Senda de la font de la Granata. Camí de les Voltes d’Albaida. Senda de les Foietes.
7.2.- El marges de pedra en sec que actualment estan tant repartits per les muntanyes, formen part del nostre patrimoni històric artístic i a mes a mes contribueixen a protegir de l’erosió, en l’actualitat i sobre tot els situats al Pla de la Sangonera, estan sofrint des de fa anys un espoli continuat per part d’algunes persones, que sense ningun tipus de control o mirament estan enduguen-se-les, per després utilitzar-les per xapar les façanes de les vivendes o xalets. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació dels marges de pedra en sec, per donar-li una protecció especial a este ric patrimoni històric artístic.
7.3.- En l’actualitat existeixen un gran numero de construccions de casetes en les muntanyes, que durant molts anys han servit tant com ajups d’aigua, vivendes o altres per guardar les ferramentes per conrear les terres els nostre avantpassat en les muntanyes. En l’actualitat presenten un estat d’abandó total i estan moltes d’elles totalment derruïdes i amb un grau molt fort d’abandó. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa un estudi i catalogació de totes estes construccions existents i donar-les protecció especial a este ric patrimoni històric artístic.
7.4.- Hi han molts elements distribuïts per les muntanyes de les Creus i l’Ombria que no s’han inclòs en la catalogació de bens, ni tan sols s’han fet un inventari existiu d’este tipus de bens amb el fi donar-los una protecció que es correspon, ja que son elements dels que considerem deuen d’incloure’s en la modificació de (HMSNU), destaquem alguns com: Els dos forns de Calç, la barraca de pedra en sec, les inscripcions pedra de les fontetes de Cantus, les mateixes tres Creus.
7.5.- La zona de la Font de la Granata, conserva un microclima especial, tant la seua flora con la fauna presenten uns dels indrets mes diferenciats i especials de tot el terme de Tavernes de la Valldigna, en ell podem trobar una bona quantitat de diversitat tant de este ric patrimoni històric artístic. Proposem que per la seua singularitat d’aquest lloc tinga una protecció especial dins de la modificació de (HMSNU).
8.- El Carril Bici des de Tavernes de la Valldigna fins al casc urbà de la platja, entenem que es una via de comunicació molt demandada durant molts anys. Per tant creguem que s’avia d’incloure-lo el traçat en la modificació de (HMSNU).
9.- Hi han dos actuacions que s’han fet durant estos anys i que entenem no estan d’acord a la seua situació, dins de les normatives que actualment marca el Planejament Municipal de Tavernes de la Valldigna:
1. La pavimentació del camí paral·lel al mur canal de defensa amb adoquins. 2. La construcció en formigó i escalons de blocs del Senders que puja a la Cova del Bolomor. Per tant, demanem que estes obres s’adeqüen al que especifica la Normativa vigent del PGOU i que es construïsquen en els elements que calen als llocs on estan situats.
10.- Declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics i culturals que es detallem:
1. Situació Geografia: Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la RatllaMassalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta. La serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a sud-est, formada per les serres del Cavall, la Murta i les Agulles, separades al nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari (602 m) i l’Alt de la Creu (542 m).
2. Valoracions ecològics, geològics, paisatgístics i culturals
2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València. Les Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR.
2.2. Els Castellets feien la funció de torre de guaita durant l’època d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra, l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment: Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior.
2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya.
2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec.
2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges. S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya. Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de l'ecosistema.
2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció.
2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any.
2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions futures.
2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del terme municipal.
Proposem per incloure modificació de (HMSNU), la declaració del “Paratge Natural Municipal de les Creus”.
21 de set. 2016
Per al·lusions...en el tema de les accions de la regidora Noèlia Alberola, contestem sense acritud
La publicació hui d'un article nostre on afirmem en titulars "Ja ha
passat un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes de col·laborar
en ajuda als refugiats sirians i no sabem res de res", i vist que en la
Cotorra de la Vall han publicat tot seguit un article titulat "La manca
d'oferiments d'habitatges dificulta l'arribada de refugiats. La
regidoria de Serveis Socials enfoca l'ajuda amb altres iniciatives", i
vist que no s'ajusta a la realitat la part que ens pertoca a nosaltres
com a editors del Diari Valldigna, ens veiem en la necessitat, per
al·lusions, de demostrar-ho.
Els fets: La Cotorra ha escrit al seu article què"Aquesta realitat de la falta d’oferiments per habitatges vindria a desmentir el que han publicat mitjans afins al PP, que asseguren que Serveis Socials de Tavernes ni es mou ni es fa res, com si la regidora fora la culpable de la falta d’oferiments en la nostra ciutat".
Nosaltres hem publicat açò. Ací està tot el text de l'article: "Ja ha passat un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes de col·laborar en ajuda als refugiats sirians i no sabem res de res. Ja ha passat més d'un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes, com a membre de la xarxa de ciutats acollidores de refugiats, desplaçats i demandants d'asil que va crear la Generalitat Valenciana. Ha passat més d'un any d'ençà que anunciara la seua intenció de fer un cens de veïns de Tavernes disposats a cedir habitatges desocupats per a acollir famílies de Síria (que serien com màxim dos en Tavernes), i a hores d'ara, no sabem res. L'Ajuntament no s'ha pronunciat. La regidora Noèlia Alberola no ha informat en quin estat es troba este procés, si s'ha creat el cens i si s'ha ajudat o no a dues famílies sirianes".
La Cotorra diu que som un mitjà afí al PP. I un pardal! (Per allò de les plomes, hahaha) Res més lluny de la realitat. El que no ens agraden algunes les actuacions recents del nostre alcalde Jordi Juan i de diferents regidors de Compromís, no vol dir que siguem un mitjà afí al PP. Qui està governant? Doncs és prou normal que tinguen més protagonisme. Indubtablement.
La Cotorra diu: "que asseguren que Serveis Socials de Tavernes ni es mou ni es fa res". Hem rellegit 234.543 vegades el nostre escrit, i no hi ha manera de trobar eixes afirmacions nostres. Si hem dit que després de més d'un any "a hores d'ara no sabem res. L'Ajuntament no s'ha pronunciat. La regidora Noèlia Alberola no ha informat en quin estat es troba este procés, si s'ha creat el cens i si s'ha ajudat o no a dues famílies sirianes". Perquè este blog posa en boca nostra paraules que no són nostres? On diguem que ni es mou ni es fa res? No ho sabem. El ben cert és que NO LES HEM ESCRIT.
Ara bé, sorprén el poc de temps que ha tardat a desplegar les ales protectores davant una "ofensa" que no és "ofensa". Més aviat lectura precipitada. Sorprén que és el blog de la Cotorra la via utilitzada per aclarir i donar explicacions del que fa una Regidoria de l'Ajuntament de Tavernes, que amb els seus companys regidors han aprovat que paguem tots els veïns un gabinet de premsa a més molt ben pagat, per donar quantes explicacions necessitem tots els ciutadans de Tavernes.
Sorprèn que, este mateix mitjà que tan poc tarda a entrar a sac quan es veu atacat (o noeste cas) algun membre del govern de Compromís, a hores d'ara no ha dit ni mu de la polèmica del viatge a Atapuerca, on es posa en dubte la presència de la regidora.
Tanquem ací el tema.
Els fets: La Cotorra ha escrit al seu article què"Aquesta realitat de la falta d’oferiments per habitatges vindria a desmentir el que han publicat mitjans afins al PP, que asseguren que Serveis Socials de Tavernes ni es mou ni es fa res, com si la regidora fora la culpable de la falta d’oferiments en la nostra ciutat".
Nosaltres hem publicat açò. Ací està tot el text de l'article: "Ja ha passat un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes de col·laborar en ajuda als refugiats sirians i no sabem res de res. Ja ha passat més d'un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes, com a membre de la xarxa de ciutats acollidores de refugiats, desplaçats i demandants d'asil que va crear la Generalitat Valenciana. Ha passat més d'un any d'ençà que anunciara la seua intenció de fer un cens de veïns de Tavernes disposats a cedir habitatges desocupats per a acollir famílies de Síria (que serien com màxim dos en Tavernes), i a hores d'ara, no sabem res. L'Ajuntament no s'ha pronunciat. La regidora Noèlia Alberola no ha informat en quin estat es troba este procés, si s'ha creat el cens i si s'ha ajudat o no a dues famílies sirianes".
La Cotorra diu que som un mitjà afí al PP. I un pardal! (Per allò de les plomes, hahaha) Res més lluny de la realitat. El que no ens agraden algunes les actuacions recents del nostre alcalde Jordi Juan i de diferents regidors de Compromís, no vol dir que siguem un mitjà afí al PP. Qui està governant? Doncs és prou normal que tinguen més protagonisme. Indubtablement.
La Cotorra diu: "que asseguren que Serveis Socials de Tavernes ni es mou ni es fa res". Hem rellegit 234.543 vegades el nostre escrit, i no hi ha manera de trobar eixes afirmacions nostres. Si hem dit que després de més d'un any "a hores d'ara no sabem res. L'Ajuntament no s'ha pronunciat. La regidora Noèlia Alberola no ha informat en quin estat es troba este procés, si s'ha creat el cens i si s'ha ajudat o no a dues famílies sirianes". Perquè este blog posa en boca nostra paraules que no són nostres? On diguem que ni es mou ni es fa res? No ho sabem. El ben cert és que NO LES HEM ESCRIT.
Ara bé, sorprén el poc de temps que ha tardat a desplegar les ales protectores davant una "ofensa" que no és "ofensa". Més aviat lectura precipitada. Sorprén que és el blog de la Cotorra la via utilitzada per aclarir i donar explicacions del que fa una Regidoria de l'Ajuntament de Tavernes, que amb els seus companys regidors han aprovat que paguem tots els veïns un gabinet de premsa a més molt ben pagat, per donar quantes explicacions necessitem tots els ciutadans de Tavernes.
Sorprèn que, este mateix mitjà que tan poc tarda a entrar a sac quan es veu atacat (o noeste cas) algun membre del govern de Compromís, a hores d'ara no ha dit ni mu de la polèmica del viatge a Atapuerca, on es posa en dubte la presència de la regidora.
Tanquem ací el tema.
Envers obligar a portar paquet als cavalls en Tavernes, perquè no els obliguen a dur espills retrovisors?
Tavernes, aquell poble que va obligar als cavalls a dur paquet. Ha
entrat en vigor l'ordenança sobre circulació de Tavernes. L'article 11,
punt 6 diu:
6. La circulació de cavalls i carruatges pel nucli urbà de població i platja requerirà que els cavalls estiguen dotats de bolquer, element similar que evite la caiguda d´excrements en la calçada o, en tot cas, que s´assegure que el portador de l´animal arreplegue els excrements, com assenyalen els ordenances d´animals domèstics i netedad urbana.
Nosaltres hauríem afegit un punt, on diguera que els cavalls que no porten paquet, han de pagar una sanció de la seua butxaca.
No, ara en serio, perquè no han suprimit eixa cosa del paquet, i obliguen als propietaris dels cavalls a instal·lar dos espills retrovisors, per poder comprovar si el cavall amolla la pandongada, i poder recollir-la? Així faríem riure menys a tota la Província. Que els propietaris han de replegar les caguerades dels cavalls, perfecte! Però d'ahí a obligar a dur paquet als cavalls...
Ara, si és així, la desfilada de festes de cavalls, d'indis i vaquers, serà tot un espectacle.
6. La circulació de cavalls i carruatges pel nucli urbà de població i platja requerirà que els cavalls estiguen dotats de bolquer, element similar que evite la caiguda d´excrements en la calçada o, en tot cas, que s´assegure que el portador de l´animal arreplegue els excrements, com assenyalen els ordenances d´animals domèstics i netedad urbana.
Nosaltres hauríem afegit un punt, on diguera que els cavalls que no porten paquet, han de pagar una sanció de la seua butxaca.
No, ara en serio, perquè no han suprimit eixa cosa del paquet, i obliguen als propietaris dels cavalls a instal·lar dos espills retrovisors, per poder comprovar si el cavall amolla la pandongada, i poder recollir-la? Així faríem riure menys a tota la Província. Que els propietaris han de replegar les caguerades dels cavalls, perfecte! Però d'ahí a obligar a dur paquet als cavalls...
Ara, si és així, la desfilada de festes de cavalls, d'indis i vaquers, serà tot un espectacle.
La transparència de l'adjudicació del contracte de la microfonia del saló de Plens encara no es veu
No hi ha manera de saber el perquè el regidor de Transparència Enrique Chofre li va adjudicar a l'empresa en la qual treballa la contractació dels micròfons i servei de
streaming per un valor de quasi 14.000 euros, quan ciutats com Alzira
han pagat menys de 5.000 euros i en Bellreguard 2.000 euros.
Se li ha demanat per A, per B, fent el pino, en tricicle, caminant enrere, però no hi ha manera. No sabem quines empreses van optar a l'adjudicació, quin criteri va emprar el regidor per a donar-li el contracte a l'empresa on havia estat fins feia no res de soci, ni sabem el desglossament del preu dels micròfons (suposem que seran d'or macís, al preu que els hem pagat), de la feina, etc.
Ja ha passat quasi un any, des del mes de desembre de 2015.
Se li ha demanat per A, per B, fent el pino, en tricicle, caminant enrere, però no hi ha manera. No sabem quines empreses van optar a l'adjudicació, quin criteri va emprar el regidor per a donar-li el contracte a l'empresa on havia estat fins feia no res de soci, ni sabem el desglossament del preu dels micròfons (suposem que seran d'or macís, al preu que els hem pagat), de la feina, etc.
Ja ha passat quasi un any, des del mes de desembre de 2015.
Ja ha passat un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes de col·laborar en ajuda als refugiats sirians i no sabem res de res
Ja ha passat més d'un any des de l'anunci de l'Ajuntament de Tavernes,
com a membre de la xarxa de ciutats acollidores de refugiats, desplaçats
i demandants d'asil que va crear la Generalitat Valenciana. Ha passat
més d'un any d'ençà que anunciara la seua intenció de fer un cens de
veïns de Tavernes disposats a cedir habitatges desocupats per a acollir
famílies de Síria (que serien com màxim dos en Tavernes), i a hores
d'ara, no sabem res. L'Ajuntament no s'ha pronunciat. La regidora Noèlia
Alberola no ha informat en quin estat es troba este procés, si s'ha creat el cens i si s'ha ajudat o no a dues famílies sirianes.
Activitats esportives extraescolars del curs 2016-2017 on poder apuntar els xiquets entre els 8 i els 11 anys d'edat
Informació pels veïns interessats en practicar gimnàstica de manteniment al Poliesportiu Municipal de Tavernes
El curs 2016-2017 de Gimnàstica de manteniment és dilluns, dimecres i
divendres en horari de 9 a 10 hores, de 10 a 11 hores i de 19 a 20
hores. Dimarts i dijous l'horari és de 15:30 a 16:30 hores.
Preus: mensual, 10,90 euros. Trimestral, 21,80 euros i Anual, 73,10
euros. Les inscripcions al Poliesportiu Municipal, en horari de mati i de vesprada.
Informació pels veïns interessats en practicar Aeròbic al Poliesportiu Municipal de Tavernes
L'Ajuntament de Tavernes es troba representat en l'acte de signatura del Pacte per una Mobilitat Urbana i Sostenible i el gabinet de premsa no diu ni mu
Una vegada més, actes importants de l'Ajuntament de Tavernes de la
Valldigna són informats als veïns no des del Gabinet de premsa de
l'Ajuntament, sinó des del blog oficial de Compromís. La diferència és
que una via de comunicació, la oficial, ens costa a tots els veïns
37.000 euros a l'any, i l'altra via és a càrrec del seu partit.
Foto oficial i declaracions de l'alcalde Jordi Juan publicats al blog, i la web municipal no publica res.
(La foto de l'acte l'hem agafada de La Cotorra)
Foto oficial i declaracions de l'alcalde Jordi Juan publicats al blog, i la web municipal no publica res.
(La foto de l'acte l'hem agafada de La Cotorra)
NdP Ajuntament de Benifairó: LA BANDA MUNICIPAL DE VALÈNCIA VISITA BENIFAIRÓ
La Banda Municipal de València actuarà el divendres 23 a les 20’00h a
l’Auditori Municipal de Benifairó. És la primera vegada que la històrica
agrupació visita la Valldigna.
Benifairó compta amb una tradició musical centenària amb la seua banda, de fet, en l’entorn de la música bandística és conegut com el «poble més menut amb la banda més gran». El concert, organitzat per l’Ajuntament de Benifairó i pel de València, amb la col·laboració de la Societat Musical L’Entusiasta, vol ser un homenatge a totes les generacions de músics locals i a la banda del poble en concret. Com comenten des del govern municipal «la importància social de L’Entusiasta al llarg del segle XX ha sigut essencial per als benifaironers, com a element de cohesió, d’il·lusió, de treball comú, d’eixida laboral per a molts veïns, i, durant dècades, com l’únic contacte amb la cultura que hi havia al poble, on es donaven casos de gent que a penes sabien llegir i escriure, però interpretaven Beethoven o Wagner, al respecte la tasca ha sigut extraordinària».
L’actuació de la Banda Municipal de València estarà sota la direcció del seu director titular, Fernando Bonete. Interpretaran composicions del mateix director, d’Asins Arbós i de P. I. Txaikovski.
Benifairó compta amb una tradició musical centenària amb la seua banda, de fet, en l’entorn de la música bandística és conegut com el «poble més menut amb la banda més gran». El concert, organitzat per l’Ajuntament de Benifairó i pel de València, amb la col·laboració de la Societat Musical L’Entusiasta, vol ser un homenatge a totes les generacions de músics locals i a la banda del poble en concret. Com comenten des del govern municipal «la importància social de L’Entusiasta al llarg del segle XX ha sigut essencial per als benifaironers, com a element de cohesió, d’il·lusió, de treball comú, d’eixida laboral per a molts veïns, i, durant dècades, com l’únic contacte amb la cultura que hi havia al poble, on es donaven casos de gent que a penes sabien llegir i escriure, però interpretaven Beethoven o Wagner, al respecte la tasca ha sigut extraordinària».
L’actuació de la Banda Municipal de València estarà sota la direcció del seu director titular, Fernando Bonete. Interpretaran composicions del mateix director, d’Asins Arbós i de P. I. Txaikovski.
20 de set. 2016
Este diumenge al migdia recital d'Eva Dénia & Merxe Martínez i l'Ajut de la Bota amb motiu del Dia Internacional de la Traducció
Serà a les 12 del migdia a la Casa de la Cultura de Tavernes de la
Valldigna, i amb motiu de la celebració de la quarta edició del Dia
Internacional de la Traducció a la Valldigna. Estarà dedicat a les llengües amb altres alfabets. Hi haurà una lectura col·lectiva de textos traduïts al valencià, conduïda per Encarna Sant-Celoni i Verger, que estarà complementat pel recital de cançons traduïdes de la mà d'Eva Dénia & Merxe Martínez i l'Ajut de la Bota.
El viatge a Atapuerca se li'n ha anat de les mans a Jordi Juan. La portaveu del PP Valencià Mari Carmen Contelles reclama a la Vicepresidenta Mónica Oltra que el reprove públicament
La premsa s'ha fet ressò de la petició de la portaveu popular en la Diputació de València, Mari Carmen Contellés a la Vicepresidenta del Govern Valencià, Mónica Oltra, a fi que faça públicament una reprovació a l'alcalde de Tavernes i diputat autonòmic Jordi Juan.
La reprovació es produeix poc després de l'obertura de diligències penals per la Fiscalia Anticorrupció, per uns presumptes delictes de malversació de diners públics, prevaricació i usurpació d'estat civil relacionats amb el viatge a Atapuerca del passat mes de juliol.
Contelles s'ha preguntat " en quin lloc queden l'alcalde, els regidors i l'assessor de la diputada provincial de Turisme, tots membres de Compromís, que participaren en el viatge, després de declarar Oltra què "les persones que no saben ponderar que els diners públics no estan per al plaer personal no tenen lloc en la vida pública".
La portaveu del PP ha manifestat en la premsa que "critiquen les actuacions de la resta de partits, al mateix temps que consenten, justifiquen i tapen les vergonyes dels seus companys de partit".
La reprovació es produeix poc després de l'obertura de diligències penals per la Fiscalia Anticorrupció, per uns presumptes delictes de malversació de diners públics, prevaricació i usurpació d'estat civil relacionats amb el viatge a Atapuerca del passat mes de juliol.
Contelles s'ha preguntat " en quin lloc queden l'alcalde, els regidors i l'assessor de la diputada provincial de Turisme, tots membres de Compromís, que participaren en el viatge, després de declarar Oltra què "les persones que no saben ponderar que els diners públics no estan per al plaer personal no tenen lloc en la vida pública".
La portaveu del PP ha manifestat en la premsa que "critiquen les actuacions de la resta de partits, al mateix temps que consenten, justifiquen i tapen les vergonyes dels seus companys de partit".
Este cap de setmana tercera edició del Oktober Viafest a la Falla La Via
Este dissabte i diumenge, arriba la tercera edició de la Oktober Viafest
de la Falla La Via de Tavernes de la Valldigna. La festa de la cervesa i
la gastronomia típicament alemanya arriba a la nova edició on també hi
haurà música, jocs pels menuts i molta diversió de fallers i visitants.
Els participants optaran al premi d'un viatge a Munic per participar en la genuïna Oktober Fest alemanya.
Serà al Casal de la Falla, a partir de les 12 hores.
Els participants optaran al premi d'un viatge a Munic per participar en la genuïna Oktober Fest alemanya.
Serà al Casal de la Falla, a partir de les 12 hores.
Val més prevenir que curar en neteja de rius i barrancs
El regidor d'Agricultura de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha fet públic al seu facebook les tasques preventives de rius, barrancs, séquies, eixides de col·lectors, etc en previsió de les presumibles fortes pluges o gota freda que tan habitual és a la Valldigna.
El regidor mostra nombroses fotografies de les diferents actuacions efectuades a cost dels pressupostos municipals, fins i tot sabent que els responsables del manteniment són la Confederació Hidrogràfica del Xúquer "Sabem que la competència en fer la tasca de neteja del riu, barrancs i séquies, és de Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però davant la deixadesa d'esta administració, depenent del Ministeri del Govern Espanyol, hem pres la determinació de la neteja amb recursos propis municipals pel bé dels veïns, del poble, i del terme. Estem preparats??? No ho sé!!! Almenys reduirem eixe risc!!!" ha manifestat el regidor al seu compte de facebook.
19 de set. 2016
Jordi Juan en el punt de mira de la fiscalia anticorrupció: li ha obert diligències penals pel cas Atapuerca
L'Alcalde de Tavernes de la Valldigna i Diputat a les Corts Valencianes
es troba a hores d'ara en el punt de mira de la Fiscalia Anticorrupció
que li ha obert diligències penals arran de la denúncia presentada pel
PP. La investigació oberta decidirà si hi ha suficients indicis de
presumptes delictes de prevaricació, malversació i usurpació d'estat
civil.
Si la Fiscalia troba a la seua investigació, que pot durar sis mesos, indicis que el cas s'ha de traslladar als jutjats, Jordi Juan s'enfrontaria a una acusació de caràcter penal que podria suposar la fi de la seua carrera política. Compromís mostra tolerància zero amb els investigats del seu partit (abans imputats). És a dir, l'obertura de les accions judicials haurien de suposar en la pràctica la renúncia voluntària de la condició de Diputat i d'Alcalde, ja que d'altra forma seria el mateix partit de Jordi Juan qui li ho hauria de reclamar.
Arran d'una sanció de trànsit inesperada que se li va efectuar a l'alcalde i Diputat en tornar d'un viatge suposadament oficial a Atapuerca, el principal partit de l'oposició de Tavernes va anar descobrint un cúmul de situacions anòmales, que van desembocar en una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció, que finalment ha estimat obrir diligències penals per aclarir tots els punts i determinar si Jordi Juan ha d'anar, o no, al jutjat.
Juan, acompanyat pel regidor Josep Llàcer oficialment segons informaren en notes de premsa i comunicats al blog oficial i als seus perfils, es traslladaren a Atapuerca en visita oficial, utilitzant dos vehicles diferents, un oficial conduït per l'alcalde i altre particular conduït pel regidor. El cas és que, arran de la denúncia, s'esbrina que les dones de Juan i Llàcer i la filla del regidor es van desplaçar també en el viatge oficial.
A pesar d'anar en vehicle oficial, Jordi Juan va indicar per escrit, que anava en el seu vehicle particular i va signar el cobrament de 239 euros d'indemnització de quilometratge, que va cobrar a finals de juliol. Juan va atribuir a una errada del seu secretari eixe fet. Va ser en agost, el dia que es va fer públic el cas en nota de premsa del PP de Tavernes, quan es va procedir a la devolució de la dieta cobrada indegudament.
A més, la factura de les despeses d'hotel de 4 estreles on es van allotjar els regidors i les seues famílies, es va presentar directament a l'Ajuntament. Quan es va destapar el cas, es va tornar la factura i els regidors van abonar els prop de 600 euros de les tres habitacions, una triple, una doble i una individual. És també eixe moment quan el govern municipal va informar que hi havia una tercera regidora, Noelia Alberola, de viatge. Fins eixe moment, no hi ha constància que estiguera present en cap de les activitats de la visita oficial, no apareix en cap de les fotografies oficials ni en cap comunicat i nota de premsa emeses oficialment per l'Ajuntament de Tavernes. A més, no va demanar cap dieta a l'Ajuntament, cosa que si van fer els seus dos companys, la qual cosa ha sorprés per ser d'allò més inusual en un suposat viatge oficial.
El tema va quedar arredonit amb la denunciada suplantació d'identitat del conductor, assumida pel primer tinent d'alcalde, Perfecto Benavent, que va assumir que ell conduïa el vehicle denunciat, quan no havia anat de viatge.
Si finalment el cas arriba als jutjats derivat per la Fiscalia Anticorrupció, Jordi Juan ostentaria el trist honor de ser el primer alcalde de Tavernes sotmés a un procés de caràcter penal. I podria no ser l'únic. No és l'únic cas de Juan. Hi ha dos casos més pendents de conéixer si finalment seran admesos a tràmit judicial, els dos també penals, pels temes de la gasolinera i les sancions policials. Altre cas, però este administratiu, ja ha sigut acceptat contra l'Ajuntament esta passada setmana, també pel cas de la gasolinera.
L'Ajuntament presidit per Juan no ha donat cap explicació oficial al web municipal, ni en comunicat, nota de premsa, etc emprant el seu gabinet de premsa. No ha convocat cap roda de premsa oficialment. Si ha donat informació en assemblea als militants del seu partit. Totes les informacions han sigut transmeses via perfils de facebook i des del blog de Compromís La Cotorra de la Vall.
Si la Fiscalia troba a la seua investigació, que pot durar sis mesos, indicis que el cas s'ha de traslladar als jutjats, Jordi Juan s'enfrontaria a una acusació de caràcter penal que podria suposar la fi de la seua carrera política. Compromís mostra tolerància zero amb els investigats del seu partit (abans imputats). És a dir, l'obertura de les accions judicials haurien de suposar en la pràctica la renúncia voluntària de la condició de Diputat i d'Alcalde, ja que d'altra forma seria el mateix partit de Jordi Juan qui li ho hauria de reclamar.
Arran d'una sanció de trànsit inesperada que se li va efectuar a l'alcalde i Diputat en tornar d'un viatge suposadament oficial a Atapuerca, el principal partit de l'oposició de Tavernes va anar descobrint un cúmul de situacions anòmales, que van desembocar en una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció, que finalment ha estimat obrir diligències penals per aclarir tots els punts i determinar si Jordi Juan ha d'anar, o no, al jutjat.
Juan, acompanyat pel regidor Josep Llàcer oficialment segons informaren en notes de premsa i comunicats al blog oficial i als seus perfils, es traslladaren a Atapuerca en visita oficial, utilitzant dos vehicles diferents, un oficial conduït per l'alcalde i altre particular conduït pel regidor. El cas és que, arran de la denúncia, s'esbrina que les dones de Juan i Llàcer i la filla del regidor es van desplaçar també en el viatge oficial.
A pesar d'anar en vehicle oficial, Jordi Juan va indicar per escrit, que anava en el seu vehicle particular i va signar el cobrament de 239 euros d'indemnització de quilometratge, que va cobrar a finals de juliol. Juan va atribuir a una errada del seu secretari eixe fet. Va ser en agost, el dia que es va fer públic el cas en nota de premsa del PP de Tavernes, quan es va procedir a la devolució de la dieta cobrada indegudament.
A més, la factura de les despeses d'hotel de 4 estreles on es van allotjar els regidors i les seues famílies, es va presentar directament a l'Ajuntament. Quan es va destapar el cas, es va tornar la factura i els regidors van abonar els prop de 600 euros de les tres habitacions, una triple, una doble i una individual. És també eixe moment quan el govern municipal va informar que hi havia una tercera regidora, Noelia Alberola, de viatge. Fins eixe moment, no hi ha constància que estiguera present en cap de les activitats de la visita oficial, no apareix en cap de les fotografies oficials ni en cap comunicat i nota de premsa emeses oficialment per l'Ajuntament de Tavernes. A més, no va demanar cap dieta a l'Ajuntament, cosa que si van fer els seus dos companys, la qual cosa ha sorprés per ser d'allò més inusual en un suposat viatge oficial.
El tema va quedar arredonit amb la denunciada suplantació d'identitat del conductor, assumida pel primer tinent d'alcalde, Perfecto Benavent, que va assumir que ell conduïa el vehicle denunciat, quan no havia anat de viatge.
Si finalment el cas arriba als jutjats derivat per la Fiscalia Anticorrupció, Jordi Juan ostentaria el trist honor de ser el primer alcalde de Tavernes sotmés a un procés de caràcter penal. I podria no ser l'únic. No és l'únic cas de Juan. Hi ha dos casos més pendents de conéixer si finalment seran admesos a tràmit judicial, els dos també penals, pels temes de la gasolinera i les sancions policials. Altre cas, però este administratiu, ja ha sigut acceptat contra l'Ajuntament esta passada setmana, també pel cas de la gasolinera.
L'Ajuntament presidit per Juan no ha donat cap explicació oficial al web municipal, ni en comunicat, nota de premsa, etc emprant el seu gabinet de premsa. No ha convocat cap roda de premsa oficialment. Si ha donat informació en assemblea als militants del seu partit. Totes les informacions han sigut transmeses via perfils de facebook i des del blog de Compromís La Cotorra de la Vall.
14 de set. 2016
El Festival de Bandes de Festes serà este dissabte 17 amb sols dues bandes
Sota la direcció del mestre Rafael Garrigós García, la SIUM interpretarà obres de Philip Sparke, com Invictu, de Txaikovski com Obertura 1812, Doña Francisquita d’Amadeo Vives i de Teo Aparicio Barberán com Lola Hilario. La Societat Musical l'Entusiasta de Benifairó de la Valldigna, dirigida per Teo Aparicio Barberán, interpretaran el pasdoble de Rafa Garrigós, Pilar Sánchiz, obres com The Hounds of Spring d'Alfred Reed i Un americà a París de George Gershwin.
La denuncia per presumpta prevaricació per ometre denúncies policials, contra l'alcalde de Tavernes i dos regidors, més d'un any en fase d'espera en els jutjats
En maig del 2015, un funcionari va presentar una denúncia per
presumpta prevaricació contra l'Alcalde de Tavernes, Jordi Juan, i dos
regidors del seu govern municipal. Segons la denuncia, i així ho va
publicar el diari Las Provincias, moltes sancions (es parla a hores
d'ara de més d'un centenar), totes amb el seu número d'expedient, no
seguien el seu camí, presumptament per interferència de representants
polítics o de personal que van paralitzar el procés habitual dels
expedients.
La denuncia està a l'espera que el jutjat determine si s'accepta o no. En cas de ser acceptada, ho seria per un presumpte delicte de prevaricació.
La denuncia està a l'espera que el jutjat determine si s'accepta o no. En cas de ser acceptada, ho seria per un presumpte delicte de prevaricació.
El jutjat determina que va ser incorrecte el nomenament del tribunal de l'oposició dels 2 inspectors de la Policia Local en Tavernes i anul·la els nomenaments
Segons la premsa i el sindicat SPPLB, el magistrat de lo contenciós
administratiu de València hi ha anul·lat el nomenament dels dos
inspectors de la Policia Local de Tavernes de la Valldigna, d'acord amb
la incorrecta formació del Tribunal de selecció. La norma específica de
la Policia Local obliga a que dos dels membres siguen designats per les
Conselleries corresponents.
En Tavernes, l'Ajuntament va aprovar que fora l'alcalde de Tavernes, Jordi Juan, qui nomenara tots els seus integrants. Al no haver-se fet d'acord amb la norma específica, el jutge hi ha anul·lat l'oposició dels dos Inspectors de la Policia Local. La sentència no és ferma.
Este tema ens costarà als veïns de Tavernes, segons el SPPLB, més de 4.800 euros en honoraris d'advocats.
En Tavernes, l'Ajuntament va aprovar que fora l'alcalde de Tavernes, Jordi Juan, qui nomenara tots els seus integrants. Al no haver-se fet d'acord amb la norma específica, el jutge hi ha anul·lat l'oposició dels dos Inspectors de la Policia Local. La sentència no és ferma.
Este tema ens costarà als veïns de Tavernes, segons el SPPLB, més de 4.800 euros en honoraris d'advocats.
Unes festes per a oblidar
Les festes (Patronals?) (Majors?) de Tavernes 2016 han passat a la
història, i mai més ben dit. Les festes per oblidar. Mireu que feia anys
que les festes són males. Però estes són difícilment superables. Unes festes per a oblidar.
Primer, perquè encara no sabem quants dies de Festes hem tingut: 4 dies, segons la versió oficial del govern de Compromís? I el dia de la Baixada del Crist i el dia dels carrers engalanats, no conten? Com quedem? Quatre dies o sis dies?
Canvi de data del dia de visita dels carrers engalanats, prevista oficialment pel dijous 8. A qui se li'n va ocórrer posar el dia de la visita precisament el mateix dia que els xiquets comencen l'escola? Ridícul.
Macroconcert de festes un dijous entre setmana laboral, dirigit a un públic molt concret, i on difícilment anava a convocar a seguidors d'altres comarques un dijous. Resultat, una escassa concentració que es va quedar molt lluny del miler de seguidors. Una llàstima, perquè el cartell era molt interessant. Un divendres o un dissabte i hi haurien triomfat.
Concurs de carrers engalanats ja quasi a punt de desaparèixer. En pocs anys s'ha passat d'una vintena a 7 carrers engalanats. S'ha modificat la quantia dels premis, s'han pensat algunes iniciatives per recuperar eixa tradició?
Concurs de paelles. Fracàs. L'Ajuntament ha dit oficialment que més de 5.000 veïns es van concentrar per a gaudir del concurs de paelles. Mentida. Tiquets venuts no és igual a paelles fetes. Dues terceres parts dels roglets marcats per cuinar les paelles, buits. Més de 300 roglets buits. De la zona de les paelles, sols els perfils laterals amb paelles cuinades. Entre 1.500 i 2.000 persones. Les taules, més de la mitat buides. Una tradició que va a la baixa. Ah, este any no hi havia taules numerades. Ni roglets.
Ara bé, el gran desficaci d'estes festes ha sigut concentrar en 24 hores 3 esdeveniments com les xarangues, les paelles i el ball de disfresses. Ridícul.
El concurs de xarangues ens consta que els organitzadors volien fer-lo el dissabte de la baixada. No van voler i es va programar pel dissabte següent a la nit de paelles. Resultat: una baixada de participació enorme. Mai s'ha vist la plaça tan buida, especialment als laterals i final. Sempre ha sigut quasi impossible circular pels voltants, i este dissabte no hi havia gent. Inclús llocs buits a les taules de veïns que no havien anat, encara que tenien l'esmorzar abonat.
I, a la nit, després de les paelles i les xarangues, el Ball de Disfresses. Nyas! Sols 6 comparses participants. Un fracàs de participació. I la brillant idea de contractar dues orquestres, una en la plaça i altra en el passeig?. Resultat: La de la plaça tocant els pobres per a ells, i tota la gent al passeig. El pròxim any, que lloguen 4 orquestres. Ja posats...
No cal continuar amb més detalls. Perquè si parlem de la broma dels indis i els vaquers... Millor ho deixem ací. Una cosa és planificar un absurd i altra és demanar crítiques constructives per millorar-les.
Es salven la paella de la gent gran, el castell de focs de tancament de festes, i poc més. Ah, i la fira alternativa del Prado, però eixa no depenia de l'Ajuntament. Igual ha sigut per això.
La valoració del govern és que han sigut unes festes molt bones.
Primer, perquè encara no sabem quants dies de Festes hem tingut: 4 dies, segons la versió oficial del govern de Compromís? I el dia de la Baixada del Crist i el dia dels carrers engalanats, no conten? Com quedem? Quatre dies o sis dies?
Canvi de data del dia de visita dels carrers engalanats, prevista oficialment pel dijous 8. A qui se li'n va ocórrer posar el dia de la visita precisament el mateix dia que els xiquets comencen l'escola? Ridícul.
Macroconcert de festes un dijous entre setmana laboral, dirigit a un públic molt concret, i on difícilment anava a convocar a seguidors d'altres comarques un dijous. Resultat, una escassa concentració que es va quedar molt lluny del miler de seguidors. Una llàstima, perquè el cartell era molt interessant. Un divendres o un dissabte i hi haurien triomfat.
Concurs de carrers engalanats ja quasi a punt de desaparèixer. En pocs anys s'ha passat d'una vintena a 7 carrers engalanats. S'ha modificat la quantia dels premis, s'han pensat algunes iniciatives per recuperar eixa tradició?
Concurs de paelles. Fracàs. L'Ajuntament ha dit oficialment que més de 5.000 veïns es van concentrar per a gaudir del concurs de paelles. Mentida. Tiquets venuts no és igual a paelles fetes. Dues terceres parts dels roglets marcats per cuinar les paelles, buits. Més de 300 roglets buits. De la zona de les paelles, sols els perfils laterals amb paelles cuinades. Entre 1.500 i 2.000 persones. Les taules, més de la mitat buides. Una tradició que va a la baixa. Ah, este any no hi havia taules numerades. Ni roglets.
Ara bé, el gran desficaci d'estes festes ha sigut concentrar en 24 hores 3 esdeveniments com les xarangues, les paelles i el ball de disfresses. Ridícul.
El concurs de xarangues ens consta que els organitzadors volien fer-lo el dissabte de la baixada. No van voler i es va programar pel dissabte següent a la nit de paelles. Resultat: una baixada de participació enorme. Mai s'ha vist la plaça tan buida, especialment als laterals i final. Sempre ha sigut quasi impossible circular pels voltants, i este dissabte no hi havia gent. Inclús llocs buits a les taules de veïns que no havien anat, encara que tenien l'esmorzar abonat.
I, a la nit, després de les paelles i les xarangues, el Ball de Disfresses. Nyas! Sols 6 comparses participants. Un fracàs de participació. I la brillant idea de contractar dues orquestres, una en la plaça i altra en el passeig?. Resultat: La de la plaça tocant els pobres per a ells, i tota la gent al passeig. El pròxim any, que lloguen 4 orquestres. Ja posats...
No cal continuar amb més detalls. Perquè si parlem de la broma dels indis i els vaquers... Millor ho deixem ací. Una cosa és planificar un absurd i altra és demanar crítiques constructives per millorar-les.
Es salven la paella de la gent gran, el castell de focs de tancament de festes, i poc més. Ah, i la fira alternativa del Prado, però eixa no depenia de l'Ajuntament. Igual ha sigut per això.
La valoració del govern és que han sigut unes festes molt bones.
NdP Ajuntament Benifairó: FINALITZA LA II LITERATURA A LA PLAÇA DE BENIFAIRÓ
El passat divendres va tindre lloc el darrer acte de la 2ª edició del
festival «Literatura a la Plaça» de Benifairó de la Valldigna. Com en la
primera edició, es va fer coincidir la cloenda del festival amb la
Festa Estellés, també organitzada per l’ajuntament.
Des de la regidoria de cultura mostren la seua satisfacció per l’acollida que han tingut les activitats proposades. Comenten, a més, que «no sols ha sigut un èxit de públic, sinó que també cal remarcar l’alt nivell dels autors que han participat en aquesta segona edició, els quals han connectat amb el públic, establint en ocasions debats realment interessants entre els escriptors i el públic assistent». Les activitats per als xiquets han sigut una part important del festival. El foment de la lectura entre els més joves és un dels objectius de la «Literatura a la Plaça», duta a terme mitjançant activitats que han acostat d’una forma divertida la lectura als més menuts.
En aquesta edició han participat els següents autors: Vicent Baydal, Frederic Aparisi, Ferran Esquilache, Guillem Calaforra, Josep Conill, Xavier Aliaga, Santiago Díaz, Irene Verdú, Juli Capilla, Mercè Climent, Maria Martínez, Toni Orengo, Maria Josep Escrivà, Elies Motxolí i Francesc Bononad.
La Festa Estellés va destacar entre tots els actes amb una sessió de vesprada memorable amb Maria Josep Escrivà i en cantautor Elies Motxolí, juntament amb l’editor Francesc Bononad. Continuà amb el tradicional sopar de cabasset i l’actuació del showman Eugeni Alemany.
«Els resultats d’aquesta segona edició ens esperonen per organitzar una 3ª. Com hem pogut comprovar aquest estiu, la Literatura a la Plaça, a més d’interessar a la gent del poble, comença a atraure a afeccionats a la literatura d’altres pobles. També és important remarcar la col·laboració de Saforíssims Societat Literària, i el recolzament privat de l’empresa Alverlamp.», afirmen des del govern municipal.
Des de la regidoria de cultura mostren la seua satisfacció per l’acollida que han tingut les activitats proposades. Comenten, a més, que «no sols ha sigut un èxit de públic, sinó que també cal remarcar l’alt nivell dels autors que han participat en aquesta segona edició, els quals han connectat amb el públic, establint en ocasions debats realment interessants entre els escriptors i el públic assistent». Les activitats per als xiquets han sigut una part important del festival. El foment de la lectura entre els més joves és un dels objectius de la «Literatura a la Plaça», duta a terme mitjançant activitats que han acostat d’una forma divertida la lectura als més menuts.
En aquesta edició han participat els següents autors: Vicent Baydal, Frederic Aparisi, Ferran Esquilache, Guillem Calaforra, Josep Conill, Xavier Aliaga, Santiago Díaz, Irene Verdú, Juli Capilla, Mercè Climent, Maria Martínez, Toni Orengo, Maria Josep Escrivà, Elies Motxolí i Francesc Bononad.
La Festa Estellés va destacar entre tots els actes amb una sessió de vesprada memorable amb Maria Josep Escrivà i en cantautor Elies Motxolí, juntament amb l’editor Francesc Bononad. Continuà amb el tradicional sopar de cabasset i l’actuació del showman Eugeni Alemany.
«Els resultats d’aquesta segona edició ens esperonen per organitzar una 3ª. Com hem pogut comprovar aquest estiu, la Literatura a la Plaça, a més d’interessar a la gent del poble, comença a atraure a afeccionats a la literatura d’altres pobles. També és important remarcar la col·laboració de Saforíssims Societat Literària, i el recolzament privat de l’empresa Alverlamp.», afirmen des del govern municipal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)