Filtració: l'Ajuntament plantarà Sequoies en la vorera del carrer la Barca

Ja sabem perquè els nostres governants han gastat una fortuna ampliant una vorera en perfecte estat. Plantaran Sequoies. Arbres gegants que arriben a tindre una alçada de cent metres i un diàmetre de soca de 7 metres. Perquè no sobre massa tros de vorera, el govern de Jordi Juan els plantarà de dos en dos, així aprofitara uns 30 metres d'amplària de la vorera en els arbres, i els centenars de metres restants els aprofitaran els 3 veïns que transiten la zona anualment. Els arbres ens costaran una milionada, quasi res si ho comparem en què la zona serà aprofitable per rodar pel•lícules tipus Tarsà i les amazones de la vorera perduda o El pont sobre la vorera Kwai.Els productors de la nova pel·lícula de King Kong van descartar la vorera del carrer la Barca per ser massa gran. Kong semblava massa menut.

Ndp Partit Popular de Tavernes: El Partido Popular de Tavernes denuncia que el SEAFI lleve 10 meses cerrado

El Servicio de Atención a Familias e Infancia (SEAFI) es un servicio que se llevaba prestando desde los gobiernos del Partido Popular y el gobierno de Compromís ha decidido unilateralmente trasladar este servicio a la Mancomunidad de la Safor. Esta asistencia consiste en la atención a las familias más desfavorecidas de Tavernes, que prestaba una atención por parte de un psicólogo y una trabajadora social, los cuales llevaban el seguimiento de las familias con problemas familiares estructurales.
“Desde el Partido Popular denunciamos que haya sido cerrado sin tener la previsión, organización y planificación del nuevo servicio con la Mancomunidad”, señaló el regidor Salvador Sansaloni. Además Sansaloni indica que “vamos a pasar de tener un servicio que se prestaba todos los días a un servicio con incertidumbres en su ayuda diaria en nuestra población”. Asimismo, señala el regidor que “desde el Partido Popular siempre hemos defendido la municipalización de los servicios sociales. En su día, cuando gobernábamos, ya tomamos la decisión de prestar el Servicio de Atención Temprana que se prestaba en la Mancomunidad de la Safor y pasamos a prestarlo directamente en nuestra población. Así pues comprobamos que los servicios que se prestan desde la localidad son más efectivos”.
También señala Sansaloni que “hay una gran duda en el tema de los costes porque el ayuntamiento recibía una subvención de la Generalitat Valenciana por este servicio que ahora vamos a perder. A todo esto se suma la problemática que van a tener las distintas poblaciones de la Safor-Valldigna con la planificación de los pocos recursos humanos que tienen, ya que deberán repartirlos entre más poblaciones creando un efecto dominó en este servicio”.
Desde el Partido Popular exigimos al Gobierno de Compromís que dicho servicio vuelva a prestarse como se llevaba realizando hasta la fecha porque no ha tenido nunca ningún problema y no se entiende a qué se debe esta decisión.

Ndp Compromís Benifairó i Simat: DISSABTE SE CELEBRÀ A BENIFAIRÓ I SIMAT LA JORNADA «LES NOSTRES DONES».

Dissabte, organitzat per Dones amb Compromís i Compromís per Benifairó i Simat, se celebrà la ja tradicional jornada comarcal «les nostres dones». Els actes es desenvoluparen als dos pobles valldignencs. La historiadora i escriptora simatera Isabel Canet -qui va ser la primera guia que va tenir el Monestir de la Valldigna- feu d'amfitriona i desenvolupà una visita guiada pel cenobi, al final de la qual es llegí un manifest a la porta principal, a la plaça Guillem Agulló.
A Benifairó, a l’Auditori Municipal, s’estrenà el documental Les Nostres Dones, on s’arrepleguen una sèrie d’entrevistes a dones de la Valldigna de diferents generacions, les quals, amb llur testimoni, mostren la situació de la dona actualment i en el passat. L’acte, conduït per Imma Bellver, continuà amb una taula rodona amb la participació d’Agus Brines, gerent de Divalterra, i Helena Ferrando, Secretària Autonòmica d’Igualtat, on es desenvoluparen temes tan d’actualitat com la manca d’igualtat salarial entre homes i dones, i altres formes de discriminació masclista. L’acte conclogué amb dues cançons interpretades per Manela i Feli.
Els assistents, pogueren gaudir al hall de l’Auditori benifaironer, de l’exposició les nostres dones.
Cal senyalar que entre els participants en la jornada estava Àgueda Micó, coordinadora general del BLOC, i Mariai Talens, membre de la direcció.
Des de Dones amb Compromís i Compromís per Benifairó i Simat, expressen la seua satisfacció per l’èxit de convocatòria de la jornada, i pel desenvolupament d’aquesta.

Tavernes canviarà el nom del carrer la Barca pel nom de Titànic?

El nom de Barca s'ha quedat menut pel nostre govern municipal de Compromís. La vorera que han ampliat mereix un nom de carrer més adequat. Entre els transatlàntics Titànic i Queen Mary, i el portaavions Enterprises ha estat molt renyit el tema.
Xina té la Gran Muralla, Panamà el canal, Egipte les Piràmides, París la torre Eiffel i Tavernes,...
LA GRAN VORERA.
Podrem fer 200.000 bromes, una per cada euro que el nostre Ajuntament ha tirat al fem amb esta obra ridícula i de vergonya?
En la foto (de la Coto) és una casualitat que no passe ni un samarro per la vorera. Sempre està ple de gent, no es pot passar.

Video VA: Valldigna Accessible i l’Associació de Veïns, insatisfetes per les inversions en la via pública

NdP Grup Popular de Tavernes: El Partit Popular presenta una moció perquè se suspenga la tramitació del PATIVEL

L'aplicació del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana (Pativel) comporta importants repercussions sobre el municipi de Tavernes de la Valldigna. Sobretot, perquè deixa el futur de la platja pendent d'un fil i podria paralitzar i desclassificar tot el desenvolupament del Sector 17-Marenys. No obstant açò, a Tavernes de la Valldigna no s'ha informat als veïns de les seues repercussions, a pesar que el Partit Popular ho ha sol·licitat en diferents ocasions.
“Fa molt temps que aquest Pla de la Conselleria està en l'Ajuntament però Compromís no ha informat ni als propietaris afectats ni a la ciutadania en general. Tavernes té quasi 6 quilòmetres de costa i és un dels municipis més afectats per aquest pla i podria anul·lar una urbanització estratègica com és el sector 17, Marenys. Ens sorprèn que Josep Llàcer, regidor d'urbanisme, s'atrevisca a assegurar que aquest Pla no ens afecta quan no existeix cap informe que ho demostre", comenta la portaveu del Partit Popular de Tavernes, Eva Palomares.
Tenint en compte que la principal font de riquesa de la Comunitat Valenciana i de Tavernes és el turisme, havent de preservar el mig litoral amb una ordenació racional que garantisca la protecció ambiental i paisatgística de les nostres costes, es fa necessari un debat ampli, serè i profund que possibilite veure, estudiar i comprovar les afeccions íntegrament. Per aquest motiu, el Partit Popular de Tavernes va presentar al ple una moció en la qual se sol·licitava que se suspenga la tramitació del Pativel, mentre no hi haja una correcció de la cartografia, i un informe o memòria de sostenibilitat económica. Moció que va ser votada en contra pel Govern de Compromís, PSPV-PSOE i EU-Acord Ciutadà.
“Sol·licitem que ens faciliten un informe elaborat pels tècnics municipals i que s'inicie un procediment d'informació pública als veïns i propietaris de terrens afectats. Però a més, que l'Ajuntament de Tavernes inste al Consell que amb una cartografia corregida i detallada, i un informe o memòria de sostenibilitat econòmica, inicie un tràmit de consultes i informació pública mínim de tres mesos que faça realment efectiva la possibilitat de participar en la redacció del Pativel tant als Ajuntaments com als actors socials, polítics i econòmics de la nostra Comunitat”, concreta Palomares.
“Sense l'informe dels tècnics i la participació pública no podem valorar de quina manera va a afectar al nostre terme, com afectara al futur desenvolupament turístic i econòmic del municipi o com va a repercutir en possibles desenvolupaments urbanístics futurs. Per açò sol·licitem al Govern de Compromís que pose blanc sobre negre en Tavernes sobre l'afecció del Pativel. És el més just i assenyat. Volem que Compromís defense els interessos de Tavernes i no acate les directrius polítiques que els marca el seu partit des de la Conselleria de Territori”, valora la portaveu popular.

NdP VA: Valldigna Accessible denuncia la falta d’un itinerari adaptat en el Monestir de Santa Maria de Valldigna

Membres de l’associació Valldigna Accessible es desplaçaren al Monestir de Santa Maria per a gaudir dels actes previstos en la celebració del Dia de la Valldigna, pero per la falta de rampes d’accés no van poder accedir ni al concert ni i a l’exposició que tenien lloc en la zona de l’Església i Refectori, respectivament. També l’entrada principal presenta diversos escalons que dificulten enormement el pas a les persones amb mobilitat reduïda.
Valldigna Accessible va voler fer constar per escrit la seua queixa en el servei d’atenció al públic del Monestir, el qual tampoc era accessible i finalment va poder parlar amb la directora adjunta, la qual els va confirmar que no disposaven de fulls de reclamacions.
Davant la referida situació i a fi de posar en coneixement de les autoritats responsables la discriminació a la qual es van veure sotmesos, Valldigna Accessible dirigirà un escrit de queixa als responsables de Cultura de la Generalitat, per tal de denunciar que en el Monestir de Santa Maria no hi ha un itinerari adaptat perquè les persones amb mobilitat reduïda puguen assistir al actes previstos en qualsevol celebració que allí es realitze. També els recordaran que segons consta al preàmbul de la Llei 10/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, el monestir valldignenc ha de ser un “punt de trobada de tots els valencians”, i que esta declaració aprovada per les Corts Valencianes s’aparta actualment de la realitat. El cenobi cistercenc no serà mai un punt de trobada de “TOTS” els valencians si les persones amb mobilitat reduïda no hi poden accedir a totes les seues dependències.
Valldigna Accessible lamenta que un bé que ha sigut declarat d’interés cultural i símbol del poble valencià, estiga discriminant una part dels seus ciutadans i ciutadanes i els impedisca gaudir del seu patrimoni cultural. Si tal com s’afirma en l’esmentada llei, en el segle XIX l’oblit, el desinterés i la destrucció van ocultar part de l’esplendor que al llarg del temps havia tingut el cenobi, ara, ja en el segle XXI, a les persones amb diversitat funcional se’ls continua ocultant eixe patrimoni cultural per falta d’accessibilitat. I és que no totes les persones poden salvar els escalons de huit o deu centímetres que hi ha en la majoria de les dependències monacals i que deixarien de ser barreres arquitectòniques si les institucions responsables instal·laren rampes de fusta o metàl·liques que no afectaren l’obra cultural.
No cal citar l’abundant normativa autonòmica i estatal existent en matèria d’accessibilitat que en el cas del Monestir de Santa Maria s’està infingint. No estem demanant favors, sinò que es faça efectiu el dret que tenim totes les persones de gaudir del patrimoni cultural en condicions d’igualtat.
Valldigna Accessible espera tindre una resposta ràpida per part de les autoritats responsables i que no siga necessari emprendre accions en defensa del dret a la integració cultural i a la participació plena de TOTS els ciutadans en les activitats que s’oferixen amb diners públics.

1-Escalons a l’entrada principal i a l’església
2-Exemple de rampa metàl·lica que solucionaria en part el problema d’accés sense afectar l’obra cultural

NdP Ajuntament Benifairó: Benifairó tanca el 2016 amb superàvit

Després de la xifra rècord de superàvit del 2015, primer any del govern de Compromís a l’ajuntament de Benifairó, el 2016 torna a tancar amb un balanç positiu considerable. El 2015 el romanent total de tresoreria fou de 363.029€, mentre que per al 2016 la xifra ha sigut de 317.117, ambdues xifres resultats excel·lents. El romanent de tresoreria per a despeses generals queda així en 143.648€, que gràcies a haver baixat considerablement el deute municipal, per aquest 2017 es podrà destinar a inversions i no a amortitzar préstec, com fins ara es veia obligat el govern municipal. Del pressupost del 2016 cal assenyalar també que ja no s’ha cobrat la guarderia rural, impost -l’eliminació del qual va ser una de les primeres propostes aprovades en aquesta legislatura- que suposava uns ingressos d’uns 50.000€.
Des del govern apunten com «la gestió que s’està duent a terme dóna els seus fruits, no només en les xifres, sinó en les millores que gradualment van fent-se al poble. Però el deute pesa com una llosa, i les polítiques del ministre Montoro només fan que agreujar l’autonomia financera dels municipis, a més de suposar un treball burocràtic considerable als funcionaris de la casa. És una paradoxa que les institucions que menys dèficit tenen, molts, com en el cas de Benifairó amb un superàvit considerable, han d’estar vigilats en aquests menesters per l’administració que més dèficit té, que és la que gestiona Montoro. Per resultats i eficàcia hauria, si de cas, ser a l’inrevés.»

NdP Comunicat de la Plataforma Carles Pinazo sobre la situació actual de les protectores d’animales

Des de la Plataforma Carles Pinazo, entitat que reuneix a més de 30 entitats de defensa animal valencianes entre les quals es troben gran part de les protectores del nostre territori, volem fer pública la situació dels refugis d'animals valencians quasi dos anys després de les eleccions municipals i autonòmiques.
Malgrat el canvi polític en la majoria d'ajuntaments, Diputació i Generalitat, les protectores es troben pràcticament igual que fa dos anys, algunes d'elles en una situació insostenible, amb moltíssims més animals refugiats dels que caben en els albergs, amb poques o nul·les ajudes públiques, amb deutes pendents de pagament per part dels ajuntaments amb els quals tenen conveniada la recollida d'animals, etc.
A més, no podem deixar de mostrar la nostra creixent preocupació per la reculada que estem vivint en els últims mesos en el benestar dels animals abandonats, ja que els últims 5 o 6 contractes que s'han signat, alguns d'ells en poblacions tan importants com Gandia o Torrent, han sigut amb gosseres que no respecten la vida dels animals que han tingut la desgràcia de ser abandonats, castigant així a l'animal abandonat en lloc de perseguir al responsable de l'abandonament.
Per açò, sol·licitem als ajuntaments valencians que donen els passos necessaris perquè, tal com marca l'article 18 del títol V de la Llei 4/1994 de 8 de juliol de la Generalitat Valenciana sobre protecció dels animals de companyia, a l'hora d'adjudicar el servei de recollida dels animals abandonats les associacions de protecció i defensa dels animals tinguen prioritat sobre les empreses que mercantilitzen amb la mort dels animals.
Demanem a les diferents corporacions que, per a aconseguir la fi del sacrifici dels animals abandonats, es facilite a les entitats de protecció animal la creació de nuclis zoològics. A més, els plecs dels contractes de recollida han d'adequar-se al que és el servei, doncs no es pot exigir a una protectora d'animals que tinga els permisos per a poder arreplegar bous o ovelles, doncs açò impedeix a les protectores participar en els concursos per a la recollida d'animals abandonats.
D'altra banda, s'està observant també que s'han assignat contractes de recollida a gosseres sense comprovar que aquestes no disposaven del pertinent nucli zoològic, per la qual cosa eixos ajuntaments estarien incomplint la legalitat i vulnerant els mateixos plecs del contracte. Davant açò, des de les diferents associacions protectores que formem part de la Plataforma Carles Pinazo manifestem que denunciarem jurídicament l'incompliment dels contractes, per la qual cosa ja hem començat a dotar-nos de recursos econòmics per a les possibles despeses judicials.
En últim lloc, volem manifestar la nostra confiança en què el Consell no es demore molt més a aprovar una Llei de Protecció Animal autonòmica digna del segle XXI i adequada a les demandes de la nostra societat, cada vegada més preocupada pel tracte que donem als altres animals. Tenim el convenciment que aquesta Llei contemplarà, igual que ho han fet les lleis aprovades recentment a Catalunya i la Comunitat de Madrid, el sacrifici 0, deixant com un mal record del passat les cambres de gas, les electrocucions o les injeccions que han acabat amb les vides de desenes de milers d'animals sans que van tindre la desgràcia de ser abandonats per aquells que devien cuidar-los.