L'escriptor valler Sico Fons presenta este mes d'octubre, el divendres dia 25 a la Casa de la Cultura, la seua novel·la Garbí de Malfiar. I amb tota la mala intenció, ens deixa en el facebook la primera pàgina, sols la primera pàgina, per allò de despertar la nostra curiositat!
Efectivament...ho has aconseguit! Fixeu-vos amb el text introductori!
"Ací teniu, per allò d'anar fent goleta, la primera pàgina de la meua novel·la "Garbí de Malfiar". La imatge que vos amolle correspon a l'antic monestir Sant Miquel dels Reis (i actual biblioteca de la Generalitat Valenciana) on transcorre la primera part del llibre. Bon profit!"
Capítol I
Infantesa
En un indret del regne, el nom del qual no volem pas oblidar, nasqué un xiquet blanc i rosset com una floreta primaveral.
Aquest indret era la ciutat de València, cap i casal del regne que duia el mateix nom.
València, ciutat caòtica i tan plena de vida que semblava a punt de rebentar-ne en qualsevol moment. Corria l’any... bé, no sabríem dir quin any corria exactament, però el que sí que podem assegurar és que era entre les acaballes del segle XVI i les primeries del XVII.
No, oblidem-nos-en, del XVI! Descartat! Era el XVII, ja ben entrat. Segur!
Tal volta la mare d’aquest xiquet fou una de les meretrius de les que solien aguaitar, probablement induïdes pel mateix diable, per les proximitats de les institucions eclesiàstiques masculines per tal de temptar i posar a prova la fe dels homes de Déu; o tal vegada sa mare va ser una cristiana vella que volgué desfer-se de la prova física d’una nit pecaminosa de luxúria i plaer. O fins i tot podria ser que fóra una cristiana nova, altrament dites morisques, que habitaven algunes zones de la ciutat de València, i que com és ben sabut, no posseeixen la fortalesa moral de les cristianes velles.
Fóra com fóra, el cas és que el vailet ros i blanquet com una floreta primaveral fou trobat a la porta del monestir jerònim anomenat Sant Miquel dels Reis pels seus bons monjos i ningú no va saber mai quina dona el va dur al món. Tampoc era el primer cas del que se’n tenia constància. Ni tampoc el darrer, segur!
El xiquet fou posat a càrrec de Maria, una de les dones que treballaven dins del recinte monacal.
"Ací teniu, per allò d'anar fent goleta, la primera pàgina de la meua novel·la "Garbí de Malfiar". La imatge que vos amolle correspon a l'antic monestir Sant Miquel dels Reis (i actual biblioteca de la Generalitat Valenciana) on transcorre la primera part del llibre. Bon profit!"
Capítol I
Infantesa
En un indret del regne, el nom del qual no volem pas oblidar, nasqué un xiquet blanc i rosset com una floreta primaveral.
Aquest indret era la ciutat de València, cap i casal del regne que duia el mateix nom.
València, ciutat caòtica i tan plena de vida que semblava a punt de rebentar-ne en qualsevol moment. Corria l’any... bé, no sabríem dir quin any corria exactament, però el que sí que podem assegurar és que era entre les acaballes del segle XVI i les primeries del XVII.
No, oblidem-nos-en, del XVI! Descartat! Era el XVII, ja ben entrat. Segur!
Tal volta la mare d’aquest xiquet fou una de les meretrius de les que solien aguaitar, probablement induïdes pel mateix diable, per les proximitats de les institucions eclesiàstiques masculines per tal de temptar i posar a prova la fe dels homes de Déu; o tal vegada sa mare va ser una cristiana vella que volgué desfer-se de la prova física d’una nit pecaminosa de luxúria i plaer. O fins i tot podria ser que fóra una cristiana nova, altrament dites morisques, que habitaven algunes zones de la ciutat de València, i que com és ben sabut, no posseeixen la fortalesa moral de les cristianes velles.
Fóra com fóra, el cas és que el vailet ros i blanquet com una floreta primaveral fou trobat a la porta del monestir jerònim anomenat Sant Miquel dels Reis pels seus bons monjos i ningú no va saber mai quina dona el va dur al món. Tampoc era el primer cas del que se’n tenia constància. Ni tampoc el darrer, segur!
El xiquet fou posat a càrrec de Maria, una de les dones que treballaven dins del recinte monacal.
No ens pots deixar...un poc més? Jajaja! Esperarem el dia de la presentació, collons!
Au! nosaltres també amollem la imatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada