Fa temps que estem detectant una mena de masoquisme practicat pel nostre estimat Enrique Estruch, quan acaba els seus editorials al Quadern de Reflexions, sempre animant als de sempre, a que li donen canya pel que acaba d'escriure. No sabem si eixe morbo literari contribueix a la continuitat dels editorials del sr. Estruch, però "ma que li agrà" dir ho.
I els peixets, des dels dos costats, van picant i, com feien els pirates berberiscs què atacaven les nostres costes, actuen sota aquell famós grit de guerra dels pirates: carn a la carn! Amb bon humor, i una vegada més, amb admiració declarada per la constància i dedicació total a les xarxes d'Estruch, i per eixe puntet pseudomasoquista. Què ningú és perfecte, redeu! Ni nosaltres!
Soc l'interfecte, gràcies !!!
ResponElimina