Per Rosa Tormos, Eva Benet, Mario Estruch i Jesús Frare, membres de la Plataforma Carles Pinazo. 08/07/16
S’acaba
de representar altre capítol del sainet taurí a Tavernes de la
Valldigna. La penya fundada poc després de l’arribada de Compromís al
govern municipal i farcida de gent propera, anunciava primer que tenia
tancat “el 70%” de la programació de linxaments de bous al carrer a una
plaça portàtil, en un solar privat i sense cap ajut públic. Molt
important és el que assenyalaven com a eixe 30% restant: “conèixer si el
consistori o la Generalitat concedeixen les llicències necessàries”.
Immediatament,
el senyor alcalde anunciava que l’Ajuntament no es podria negar a
concedir les autoritzacions, i això també és molt important, “si la
promoció compleix amb tots els requisits que estableix la llei” i “té la
documentació en regla”. Ho intenta adornar assegurant que no tindrien
cap subvenció, en compliment del que es derivà de la consulta ciutadana
de febrer.
Així es completa el lamentable escenari valler, una
illa de linxaments taurins a la Safor. A Benifairó isqué el primer bolet
en forma de plaça portàtil amb tots els permisos, concedits segons les
autoritats municipals perquè els informes tècnics advertien del perill
d’incórrer en prevaricació si no ho feien. A Simat es tornaran a linxar
vaquetes i de la forma com s’ha fet fins ara, amb les anomalies
recollides per un informe de la Policia Local de 2015 i que parla
d’animals amuntegats en espais minúsculs sense aigua ni menjar durant
dies, d’abusos durant el transport, d’ús continuat del bastó elèctric i
de sacrifici d’animals in situ. Això sí, l’alcalde de Simat traslladà a
membres d’aquesta plataforma el compromís de convocar una consulta
ciutadana sobre aquesta bestiesa per al mes d’octubre.
Parlem
primer de prevaricació, que és el delicte que pot cometre una autoritat o
persona funcionària si, en un assumpte administratiu, dicta una
resolució arbitrària i injusta. A Tavernes, l’ajuntament ha estat
pagant-li la festa als amics taurins, amb els diners de tots i totes,
durant 5 anys. La consulta promesa i anunciada fou postergada fins a la
desesperació i, una vegada desacreditat l’argument de Jordi Juan que
“era el que el poble volia”, ens trobem amb aquesta escenificació que
ens torna a la casella d’eixida: la plaça de tortures i linxaments
exactament al mateix lloc on era abans que Jordi Juan fera de “capità
moro” durant cinc anys. Els taurins han tingut els diners públics que
han volgut durant tot el temps que ho han pogut allargar, i ara
continuen trobant totes les connivències que els calen.
Tornem a
eixos arguments claus. L’alcalde diu que no es pot negar a concedir els
permisos a una penya que té els papers en regla, però no diu que sense
el vist-i-plau de l’ajuntament no tindrien els papers en regla. El
reglament de bous al carrer diu clarament que la potestat autonòmica
d’autoritzar els linxaments es concedirà únicament si es disposa
d’aquest vist-i-plau. Això és així a Tavernes, a Benifairó i a tot
arreu. Als municipis on es fan bous, es fan necessàriament amb la
implicació i connivència de l’Ajuntament.
Més concretament, i com
hem fet constar en comunicats anteriors de la Carles Pinazo, el preàmbul
del DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el
Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana
(bous al carrer), explicita la “rellevància especial (…) de la
declaració de l’ajuntament respecte a la realització dels bous al carrer
al seu terme municipal”. I concreta encara més: “l’entitat local
declararà sobre si està d’acord o no sobre la celebració dels festejos”.
Sense aquesta declaració favorable, requerida segons l’article 15 del
Reglament, no es poden celebrar bous al carrer (que ho són
independentment de l’espai o recinte on es celebren i de si la
iniciativa és pública o privada, con diu aquest Reglament).
No hi
ha hagut qui haja respost a les nostres consultes sobre la normativa o
reglamentació que anul·laria aquests preceptes i “obligarien”
l’Ajuntament a concedir la declaració favorable. En tot cas,
l’Ajuntament podria protegir la seua ciutadania davant aquesta estafa
normativa, negant-se a signar eixa declaració favorable que, segons els
seus pretexts, el convertiria en responsable per obligació. Tal vegada,
la realitat és que també hi haja acords perquè la creïlla calenta dels
linxaments dels bous al carrer no creme cap mà amiga a cap nivell
competencial (local, provincial i autonòmic).
Per això, des de la
Plataforma Carles Pinazo tornem a insistir en el respecte a la voluntat
popular, en la confirmació que les persones partidàries d’identificar el
linxament i el patiment de bous amb la festa i la tradició no
representen cap majoria, i en la bona intenció que radica, de manera
intrínseca, en el compromís d’una corporació local amb la defensa dels
animals front al maltractament. Insistim en la necessitat d’entrar
realment al segle XXI, amb unes festes sense linxaments de bous al
carrer.
Amb aquests arguments sí que no es pot trobar prevaricació
per enlloc, al contrari del que passa amb aquesta representació davant
l’opinió pública, amb comunicat de la penya i reacció “espontània” de
l’equip de govern de Tavernes, que es fonamenta en ocultacions
d’informació, manipulacions i mentides completes per a protegir els
interessos taurins. Això sí que podria ser el relat d’una prevaricació
en tota regla.
Cada vegada les persones dediquen menys temps a llegir. Diferents
estudis des de fa molts anys així ho reflecteixen. Si ajuntem a este
fet el fet de tancar la biblioteca municipal de Tavernes a les
vesprades, estem davant d'una campanya excel·lent per incentivar la
lectura entre els veïns del poble. Tancar les instal·lacions a la
vesprada. 
